El responsable de comunicació i estratègia de Convergència Democràtica de Catalunya (
CDC),
David Madí, convida per carta els directors de mitjans i els periodistes de les seccions de política que habitualment segueixen la informació del seu partit. Un any més, cita nadalenca al
Majestic, l’hotel de Barcelona convertit en seu nacionalista de nits electorals i celebracions diverses. La diferència, però, és que enguany no hi haurà taula presidencial amb
Artur Mas [
vídeobloc] envoltat dels directors dels principals mitjans i la resta de taules del menjador amb periodistes compartint àpat amb càrrecs de Convergència estratègicament repartits. Enguany el dinar serà a peu dret. No hi haurà, doncs, la tradicional escudella del dinar de Nadal de Convergència al Majestic. L’explicació que aporta Madí és prou entenedora: “La severa crisi econòmica.”
Quina poca perspicàcia!. La solució a ” la severa crisi econòmica” és que els rics deixin de consumir?. És inteligent acabar d’enfonsar el sector terciari?. Buidar els restaurants ajuda algú?. Clar, que els que deixereu de “consumir” sereu els periodistes. Us treuen el plat de taula. Estalviar amb els altres, mesura ètica?.
Per més incoherències, si volen estalviar que us convidin a un menú al Mussol (amb extra de flam), perquè, la veritat, un dinar a preu dret al Majèstic, a part de ser una gilipollada, val la torta un pan. Entre menjar canapés a peu dret o escudella asseguts, tanta diferència hi ha?, paga la pena el numeret pretesament anti-crisi?.
Una solució eclèctica i exemplar seria que el polítics fessin un dinar a peu dret i vosaltres, els periodistes, mengessiu escudella entaulats. Seria bo que el Madí ho tingués en consideració. En tot cas, bon profit a tots!.
A la fi i al cap, que hi farien els de Convergència celebrant dinars de Nadal si això del Nadal es cosa de missa. El millor que pot fer Convergència es passar a celebrar el dia de la Independència i així agradarà més a la majoria dels catalans, als catalans en els quals no m’hi compto.
Veig que els dos comentaris anteriors són ben típics: només es queixen per queixar-se. Si CiU fa un dinar, es queixen ja que el fan; en canvi, si no el fan, aleshores es queixen ja que no el fan.