Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Albert Rivera va militar al Partit Popular. Cap problema. És una dada clarificadora. Com que no sabem ben bé de quin peu calcen els Ciutadans, informació d’aquest tipus ens és molt útil. El cap de llista i president de Ciutadans va militar al PP, però el pitjor no és això. El més greu és que ho va amagar. Als electors i als seus companys de partit. Rivera [wikipedia], el producte electoral de Francesc de Carreras, ha votat PP, PSC i CiU, i és afiliat de la UGT. Ho va confessar anit al programa de la gran Mònica Terribas. Com diria Joaquim Maria Puyal referint-se a Urruti, "Terribas t’estimo!" La diferència és que l’Urruti aturava penals que donaven lligues, mentre que Terribas és qui marca gols.
Però si parlem de gols cal admetre que els que han marcat a la porteria de Boadella, Espada [bloc] i companyia han estat els d’El Periódico. Entre el ple de constitució i el debat d’investidura, matemàticament calculat. Primer, la notícia que Rivera va militar al PP. Llavors surt ell i ho nega. El partit el desmenteix, i l’endemà, patapam! Publiquen el full d’afiliació a Noves Generacions (les joventuts conservadores) que Rivera va firmar el 10 de setembre de 2002, i la carta en què el diputat de Ciutadans es va donar de baixa del PP, datada del 15 de juny de 2006. Pàgines 2 i 3, i editorial gros. El Periódico 1, Ciutadans, 0. I ara els surt la ràbia. Els altres mitjans hi van al darrere: El País, La Vanguardia, Avui, Vilaweb, Telenotícies, e-notícies…
Votar CiU, PP i PSC. Militància accidentada al PP. I un reguitzell de contradiccions i arguments poc defensables exposats a TV3 són la prova del populisme, l’oportunisme i la demagògia que representen aquesta colla. Han quedat, tal i com el seu cartell electoral ensenyava, en pilotes.
[Miquel Pairolí: Riveras i Boadellas]
[Juan Varela: La vida oculta de Albert Rivera]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Albert/Alberto Primo de Rivera.
La pàgina en espanyol de la wikipedia sobre Albert Rivera[wikipedia] està sent objecte d’una aferrissada discussió entre els que volen incloure l’afiliació al PP d’en Albert Rivera i els que el defensen alegant que l’única organització en la que ha militat ha estat UGT.
La pugna entre les dues parts es pot veure clarament en l’apartat d’historial de l’article, a on es pot comprovar que ha estat modificat fins a 20 cops en aquesta setmana [historial].
La batalla a Internet no es lliura només als llocs web, els blocs i els comentaris, ja ha arribat també a la wikipèdia. Serà aquest el nou camp de batalla?
Està clar que els partits que van recolçar des de les ombres aquests de C’s, per desgastar el PSOE-PSC, -i que probablement no esperaven aquests resultats- ja no estan interessats en la seva existència i deixar que mengin més espai dins el propi electorat.
Comença la legislatura i la cacera. Benvinguts al món polític XD
El que jo trobo més alarmant de tot plegat és d’on surten els 30 Euros.
Si no els ha pagat ell, quí els ha pagat?
Apareixen als ingressos del PPC?
Si és així, i no ho dubto, és simplement blanqueig de diners. Crec que el Fiscal General de Catalunya hauria d’investigar aquesta suplantació de personalitat, financiació il·legal i blanqueig de diners.
On deuria portar amagat el carnet del PP? A la foto no es veu.
La irrupció del Ciutadans-Partit de la ciutadania al Parlament de
Catalunya ha caigut com un jerro d’aigua freda als socialistes. Prova
d’això són les portades que ahir i avui ha dedicat El Periódico
-diari oficial socialista- a desemmascarar la suposada anterior
militància del candidat de Ciutadans, Albert Rivera, al PP amb
l’objectiu de desecreditar-lo i vincular el seu partit als populars.
Més
enllà dels fets denunciats, l’interés socialista evidencia el neguit
que ha provocat la irrupció de Ciutadans en el mapa polític català i,
sobretot, davant la seva possible consolidació en les pròximes
eleccions municipals. Ja que no hem d’oblidar que els socialistes han
estat els principals damnificats pel sorgiment de Ciutadans. No en va
ha estat en poblacions com Santa Coloma de Gramanet, L’Hospitalet,
Cornellà, Barcelona, Granollers, Cerdanyola… on Ciutadans ha obtingut
la majoria dels seus electors a costa d’àntics votants socialistes
descontents amb el tripartit i els pactes amb ERC.
Salut
En Rivera té una ambició política desmesurada. Es un cregut sense escrúpols. Es l’home escollit per la seva imatge per fer mal al PSC aquí, al PSOE allà.
El Mundo i La Cope utilitzaran els diputats de Ciutadans. Es el partit que ha d’intentar de ser algun decisiu per portar el PP a La Moncloa…i llavors,quan C’s decideixin, condicionaran el PP i serà Losantos i Pedro J els que manin. Es una estratègia a mig termini, molt hàbil i que de moment els va bé. Un cop hagin tornat el PP a La Moncloa, s’haurà acabat C’s. I la ultradreta espanyola haurà demostrat una inteligència digne d’elogi.
Alberto Primo de Rivera és l’home de palla, és l’ambiciós que d’aquí uns anys sortirà de la política per la porta del darrera. Però haurà fet molt de mal a la convivència política.
Que contents deuen estar en Boadella, Espada, de Carreres i companyia. Els estem victimitzant, i ja se sap el perill que comporta això en mans d’aquestes ments demagogues.
Bon dia. L’anàlisi que jo en faig, a la llarga, és que aquest personatge amb més cara que esquena, no es baixarà del carro tan fàcilment, per més "vides secretes" que vulguin treure a la llum. Penseu on estem, on vivim, com vivim, què pensem… és realment digna la política o l’hem pervertida? hem permès que amb els anys, els polítics i aquest ésser mutant al qual anomenem "política" s’autoperfeccioni, creant ninots mediàtics i figurins sense por a l’esperpent. Si avans la política podia ser una eina, els catalans -com a tants llocs del món, malhauradament- hem caigut en la indolència de deixar-nos portar per la inèrcia d’elegir cada quan ens diuen, de baixar a introduïr la papereta a l’urna, i continuar veient la pel·lícula que haviem pausat per anar a votar. I faig la reflexió per si de cas, per si tal vegada hem dubtat entre votar o llençar la papereta a la paperera… o sentir que estem fent el paperot.
Follia d’un món naïf. Estil de vida estètic. Menjar de plàstic, i vida d’aparador. Som personatges de video-joc despreocupats del món, però sensibles a una escena preparadament bucòlica. El pes i el valor de les paraules esdevé rima i poesia, no missatge, compromís (paraula) i voluntat. Ja no creiem en promeses perquè entre uns i altres han profanat la seva virtud. Ja no escoltem, acostumats a la música mesclada amb soroll. Hem tacat la puresa amb fang.
En aquest escenari mediàtic, l’autenticitat ja no ens importa, sino la simpatia que ens inspira cada candidat. Personatges com Albert Rivera són el producte natural d’aquesta mutació. Els organismes que vetllen per la dignitat de la cadena de l’ADN polític han admès i assimilat peces incongruents, creant un altre tipus de vida… un tipus de vida que s’alimenta de les altres formes de vida. I aquesta, sense més detalls, ja la coneixem.
El perill d’Albert Rivera no és el que diu o el què ha fet -a qui li importa, si és que tinc raó, i vivim en una societat relativista, indolent- sino si aconsegueix convertir-se a sí mateix en una icona, en un motiu estètic, en un reclam publicitari… que alimenti el gras monstre mediàtic, malalt de desnutrició. Follia i pena, estètica i glòria. Aquest és el nostre problema, i nosaltres l’hem creat. La revolta social és la cura, més consciència social i menys servilisme als partits. Nosaltres manem i ells serveixen… on s’ha vist en democràcia que siguem els bens, i ells, els llops!
Israel Alonso.
Los estatutos del PP dicen claramente que para ser militante, una de las condiciones indispensables, es pagar la cuota, no sólo rellenar la ficha de afiliación (cosa que, según Rivera, hizo para inscribirse como simpatizante -figura creada en 2004 en el PP, 2 años después de la firma de la ficha-).
Rivera dice que nunca pagó una cuota. Si Rivera pagó alguna cuota, miente cuando dice que no fue militante. Si Rivera no pagó ni una cuota, quienes mienten son los de El Periódico y sus aliados en esta batalla, el PP (lógicamente, PSC y PP son los potenciales bancos de votos de Ciutadans).
La cuestión es muy simple. Investíguese la verdad. ¿Pagó o no pagó? Cuando se sepa, sentenciemos. Porque lo que está claro es que los estatutos son clarísimos al respecto. Si no pagó, no mintió. Si pagó, sí.
Demuéstrese eso y sentenciemos entonces… si es que al señor Gordillo todavía le interesa conocer la verdad, claro.