Saül Gordillo www.saul.cat

Fa dies que volia escriure quatre ratlles sobre un amic. La ressaca (1, 2,3 i4) ) del referèndum i la retirada de Maragall (amb balanç i nou escenari) m’ho han impedit. Resulta que aquest amic, periodista i blocaire, ens ha donat una sorpresa. En Carles Puigdemont, de qui només puc dir elogis, tant en l’àmbit professional per la seva trajectòria com a nivell personal, serà l’alcaldable de CiU a la ciutat de Girona a proposta de Convergència. L’aposta dels nacionalistes ha provocat una gran sorpresa, entre polítics i companys de professió. Estem acostumats a veure empresaris, advocats, economistes, metges o professors ocupant càrrecs institucionals. Ens costa més d’assumir que els periodistes també puguin fer el pas de dedicar-se a la cosa pública.

En Carles va ser redactor en cap d’El Punt (on ens vam conèixer), va impulsar i dirigir l’Agència Catalana de Notícies i actualment és l’editor del setmanari català en anglès Catalonia Today, mitjà en què hi col·laboro amb una plana setmanal. En Carles és un home inquiet, que raja idees i projectes a dojo. Sobiranista de cap a peus, el seu és un perfil engrescador, que trenca esquemes. Alguns conservadors no aproven l’aposta de CDC, adduint motius sorprenents i fent el joc al partit que ocupa l’alcaldia de Girona des del 1979. En ell hi veig un candidat òptim per a l’anomenada esquerrovergència, que diria l’economista Ramon Tremosa, ja que l’alcaldable nacionalista no combrega gaire amb això tant de moda de la sociovergència.

La nova condició de polític l’ha fet anar de bòlit, segons explica en aquest nou canal de comunicació que són els blocs [aquest és el seu].

Carles, felicitats i molta sort.

[L’independentista gironí Ferran Domènech-i-Auquer, del Partit Republicà Català, també felicita CDC de Girona per la seva tria.]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!