Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Galícia cremava, recuperant el fantasma del Prestige, com si d’un efecte boomerang es tractés. El bloc del periodista gallec Juan Varela és de lectura obligada: Arde Galicia, Nunca máis contra el fuego, Galicia arde y se moviliza, Galicia negra, El rastro del fuego, Los gritos no sofocan los desastres i Agosto negro para Galicia són els articles.
A la resta de l’Estat, els protagonistes de la premsa del cor s’havien abraçat a la corrupció urbanística, en l’escenari sempre propici de Marbella. Cremava la teleescombraria.
Mentrestant, a Catalunya la ressaca d’un curs polític extenuant coincidia amb aquest llarg comiat en què s’està convertint la retirada del President Maragall. L’estampa del 9 d’agost a Sant Jaume de Frontanyà esdevenia còmica -per dir-ho d’alguna manera- amb el referent encara fresc del 28 de juliol, quan els treballadors d’Iberia protagonitzaven una vaga titllada de "salvatge" que servia per destapar les vergonyes públiques. L’intent de passar pàgina al culebrot estatutari -una carpetada amb cel·lofana maragallista triomfalista: "Catalunya és de tots els territoris d’Europa que no són estats el que més s’assembla a un estat" perquè el paper de l’Estat espanyol al Principat ja és "residual", va dir el President- fracassava i feia un aterratge forçós de realisme. Aquest Estatut -que es va pactar sense haver lligat el "traspàs" de l’aeroport del Prat- no s’esfuma del debat diari com desitjarien alguns. La llosa de l’Estat "residual" al Principat és massa pesada com per menystenir-la.
Foc a la Galícia d’Emilio Pérez Touriño. Corrupció a la Marbella que Julán Muñoz va heretar de Jesús Gil i Gil. Salvatgisme al Prat amb inoperància de les administracions que representen Zapatero i, en part, Maragall. En conseqüència, crisi política. L’enèssima al Principat. Just quan semblava que el curs s’acabava, agònic i esgotador, i quan els candidats es retiraven a la recerca d’un descans estiuenc que els carregui les piles de cara a les eleccions de Tots Sants. Un aterratge inesperat i inoportú en l’escena política catalana. Així d’imprevisibles segueixen les coses en aquesta Catalunya maragallista i postpujolista. No hi ha treva ni a l’agost.
Impotència a Galícia. Repugnància a Marbella. Indignació a Catalunya. Tres sensacions i estats d’ànim de la crònica política de l’agost en aquest Estat que Maragall pretén fer-nos creure que es transforma, evoluciona i es volatilitza.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hola saul,
entenc les teves critiques cap a la classe politica que comparteixo totalment. el que ha passat a galizia es del tot incomprensible , i el que passa a marbella es increible. pero ja que hi som posats tu podries predicar amb l’exemple.
entenc que tu com a periodista ho has d’explicar tot i que tens un punt de vista que fins hi tot el comparteixo . el que no pot ser es que tu ho critiquis tot quan un negoci familiar teu no para de molestar als veins ( han hagut de canviar de vivenda ) pels sorolls que provoquen .
impotencia a calella :que hem de fer per poder viure tranquils?
repugnancia a calella;tothom d’en cert nivell economic, pot fer el que vulgui?
indignacio: com es pot sempre donar classes magistrals de periodisme i despres no fer el que es predica
adeu
jordi