Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
M’arriben diversos correus per sumar-me al boicot a Air Berlin per l’animalada anticatalana d’aquell editorial escrit per Joachim Hunold [who is], director general de la companyia aèria. Si us voleu afegir a la prostesta, entreu-hi: Air Belin: que respectin la nostra llengua!. Quan es produeix una reacció col·lectiva d’aquestes característiques, el boicot i la protesta és imparable. La taca d’oli de la xarxa és demolidora, i que es prepari el personatge aquest per rebre milers i milers de queixes per la seva ficada de pota. I que prepari la rectificació perquè l’impacte sobre el compte de resultats de la companyia pot ser també notable. La grandesa de la Internet catalana és aquesta: la capacitat de reacció, la frescor i la militància que ajuda a canalitzar cada dia, cada hora, cada minut. Què faríem els catalans sense Internet? No m’ho puc ni imaginar.
ACN: La Plataforma per la Llengua insta Air Berlin a oferir “un bon servei al consumidor”, que implica “introduir el català”
ACN: Uns 500 catalans denuncien Air Berlin en unes hores al web de la Plataforma per la Llengua
ACN: L’IEC acusa Air Berlin de “discriminatòria” per no utilitzar el català en els seus vols
ACN: Air Berlin transmet a Antich que escoltarà les recomanacions sobre el català però que no es compromet a aplicar-les
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si deixem que continue a la poltrona, tard o d’hora apareixerà un altre conflicte. Ho vaig plantejar clarament en un post dedicat a l’interfecte. La manera d’actuar històricament ha estat l’acontentament amb bones paraules, per comptes de marcar nosaltres la seua agenda. S’ha de continuar fins a aconseguir botar-lo del lloc, juntament amb l’Alvaro Midleman, o com es diga aquell. Ací queda radiografiada la nostra feblesa col·lectiva. La faena continua fins que s’acaba. No parle de llengua. O estem en el segle XXI o continuem ancorats al segle XIX?
Si acaben posant 4 rètols i 4 anuncis en megafonia, el Principatet callarà. Però no resol el problema. El problema és que sàpiguen, arreu, que qui juga amb la nostra societat eixirà ben socarrat. Fer-se respectar. Que siga exemplar.
Ens pots explicar, si no, com podem muntar un estat, Saül ?
Cordialment.
¿No trobeu que el ninot eixe se pareix a Leo Bassi? La diferència, però, és que un d’ells és un carcundis i l’altre d’esquerres.