Consideració a banda mereixeria el tractament d’emissores públiques i privades de ràdio i televisió, però no hi entraré. Per prudència, primer. Però bàsicament perquè m’he aturat una bona estona a seguir el cobriment informatiu de la manifestació als diversos i nombrosos mitjans digitals. I aquí és on arriba la bona notícia. Si la protesta del 18-F contra els foribunds atacs del PP i les retallades estatutàries de Mas i Zapatero es va caracteritzar per una convocatòria via sms i un escalfament previ a través dels blocs dels ciutadans a Internet, el cas de l’1-D jo l’interpreto com la victòria del ressò digital gràcies a les múltiples plataformes que conformen els diaris electrònics auto-centrats i les potentíssimes eines de la web 2.0. (Una 2.0 que deixa en evidència les webs d’antiga concepció. Tafanejeu, si no, aquest diumenge per Decideixo Decidir, CiU o CUP, que tot i ser convocants no hi han penjat cap contingut d’ahir a aquesta hora.)
Les millors fotografies les trobareu als fotolocs dels participants a la manifestació, gràcies a Flickr, per exemple. (Mireu les fotos de Bernat Ferrer o les fotos de David Datzira.) Els millors vídeos, també gràcies a YouTube i altres instruments de la 2.0. A diferència del 18-F, ara els blocs no són la novetat, però conformen un gruix d’informació i opinió gens menyspreable. Hi ha mitjans de comunicació tradicionals (digitals o amb versió digital) que han entès això de la participació dels lectors, i hi han obert la porta. Lògicament els auto-centrats (Vilaweb, Nació Digital, Racó Català i Tribuna, per citar-ne quatre) hi posen més èmfasi un dia com ahir (inclús amb TVip, seguiment minut a minut o fotogaleria). Llàstima, diran ells, que els consums en cap de setmana siguin tan baixos, en comparació amb la resta de dies. Però només el trànsit que generen els centenars i milers de manifestants que són internautes i hi aboquen continguts, ja compensen l’esforç d’una redacció que ha de fer hores extres per cobrir uns caps de setmana justos en recursos humans.
La mateixa nit d’un dia com ahir, o l’endemà, és un goig navegar per blocs (a través de la plataforma de Poliblocs, per exemple) i fotolocs, i atendre una safata d’entrada de correus electrònics en xarxa que no para de rajar enllaços i referències noves. L’activisme digital, o allò que ara s’anomena periodisme ciutadà, afavorit per la web 2.0 que revoluciona Internet, compensa, sovint (no sempre), una barreja de capacitat d’oferir continguts informatius imaginatius i la legítima línia editorial desfavorable en el cas de l’independentisme català.
Internet és una gran aliada per al sobiranisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des d’ahir 1D, dia de a seva mani, que no puc accedir alweb de la Plataforma pel dret a decidir. Ha mort d’èxit?
I ho ha de continuar essent d’aliada, internet, del sobiranisme, doncs ens saltem els Estats que ens volen anorrear i és una eina que fa xarxa, dins i fora del "territori". Salut i Felicitem-nos Tots Molt!
Aquest matí, al quiosc, m’ha sorprès que la imatge, amb estelades incloses, apareixia fins i tot a portades de La Vanguardia i El Periódico. També m’ha cridat l’atenció que els diaris d’àmbit espanyol feien l’orni. Bon senyal, deu ser qüestió d’amagar l’evidència. I tercer, i sobretot: els mitjans públics del nostre país, especialment de la Corpo. Tu no hi entres per prudència i sentit professional, però jo sí puc fer-ho, o sigui que som-hi. D’entrada, és lamentable que no ho cobrissin en directe i íntegrament, cosa que TV3, per exemple, sí va fer amb la mani contra la guerra a l’Irak. I segon, la cobertura ha sigut totalment esbiaixada (i no em crec que això sigui casualitat). Ahir, per exemple, al TN de les nou del vespre, van fer una portada ambigua, compartida entre la mani i l’atemptat d’ETA; després dels titulars, una imatge de la cua de gent per passar de seguida a l’atemptat. I no va ser fins al cap de 10 minuts d’informatiu que van entrar el tema a fons. Quan van fer-ho, a més, van obviar qualsevol referència als crits d’independència o a lemes de caire sobiranista. En fi, una oportunitat perduda per a mostrar una perspectiva nacional de la realitat.
No recordo quina manifestació contra la guerra de l’Iraq va ser transmesa TOTALMENT i EN DIRECTE per TV3. Ahir no ho van fer i estan en el seu dret, tampoc és cosa de transmetre totes les manifestacions, a les que si un hi està d’acord hi ha d’anar i no escarxofar-se al sofà… Malgrat tot la informació del TN-Vespre va ser penosa i vergonyosa… Evidentment la blogosfera és una gran eina per difondre idees i fer debats, però, avui per avui, el poder de difusió de la TV està molt per sobre. Per això, lamento que no feu ni un comentari sobre aquest tema. Tot i això, endavant i ànims!.