"En la meva modesta opinió, com el "seny i la rauxa" dels catalans/catalanes, el "català emprenyat" no és res més que un tòpic. Un tòpic amb "mala llet". Si s’em permet citar un dels mestres (Josep Pla), lo del "català emprenyat" no és més que una gran "collonada". Els
catalans ni som més assenyats ni tampoc més arrauxats que altres
persones o altres pobles. Igualment pel que fa al grau d’emprenyament
al que podem arribar. A Catalunya hi ha de tot com a tot arreu. Això sí, als
catalans/catalanes no som tontos i sobretot no ens agrada gens que ens
tractin com si fóssim tontos, exactament igual que a la resta de
persones i de pobles. No volem que "ens vulguin fer passar bou per vaca grossa". Només volem el que és nostre: la capacitat de decidir el nostre futur com a país, com a poble, com a nació."
"Segons es veu, algú amb un profund sentiment d’autoinculpació o de la
ironia còmplice i provinciana -propi d’aquest país al llarg de la seva
història recent- ha perpetrat i ha popularitzat l’expressió. Català emprenyat s’ha
convertit en una nova consigna ridiculitzadora de la gent amb un mínim
de sentit de la vergonya. És ben obvi que ni els catalans ni cap altra
tribu mundial en aquest gloriós començament de segle s’emprenyen perquè
sí o es passen les 24 hores del sant dia rondinant. El problema és quan
algú -una persona o un poble- no tenen els ressorts mínims que els han
de permetre viure amb la dignitat i la solvència necessària per
subsistir. I no li queda més marge que exigir l’oxigen que necessita.
Els catalans no viuen emprenyats. Tenen dificultats per admetre que ja
no lideren ni econòmicament ni culturalment el conjunt de l’Estat. Es
miren amb recel el creixement de Madrid, una ciutat que ho té tot de
cara i ho absorbeix tot, bàsicament amb la complicitat d’un Estat que
ha decidit concentrar-hi tots els poders per controlar d’una vegada una
perifèria que es mira amb una profunda desconfiança. Han hagut de
reaccionar contra la crisi de les indústries tradicionals i es miren
astorats com l’estructura tradicional -familiar- de les seves empreses
boqueja en un món de concentracions, absorcions i dominacions
globalitzadores."
D’Emprenyats? Tenim raons, de Vicent Sanchis, director de l’Avui
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!