Saül Gordillo www.saul.cat

Un munt de portades de diaris de l’Estat destaquen avui que finalment Euskadi té un lehendakari “no nacionalista”. D’entrada, els manuals de periodisme desaconsellen escriure en negatiu, és a dir, evitar els títols amb “no”. Resulta curiós que algú aparegui com “no” més alguna cosa, en aquest cas “nacionalista”. El nou lehendakari també podria definir-se com “no conservador” o “no comunista”, etcètera. Però no és el cas. Ara es tracta d’incidir en el fet que Patxi López, que durant la campanya era més Patxi i ara és més López (als titulars em remeto), no és nacionalista. Però de quin nacionalisme parlem? Del basc? Oi, i tant! Efectivament López no és nacionalista basc, perquè el candidat a la reelecció pel nacionalisme basc era Juan José Ibarretxe, aquest sí que n’era.

López serà el primer lehendakari nacionalista, però nacionalista espanyol. Perquè al País Basc no té cap sentit parlar d’un lehendakari “no nacionalista” quan l’eix de l’acord polític que l’ha dut fins a Ajuria Enea amb el suport del PP i d’UPyD és l’eix espanyolista. Allà hi havia dos candidats clars: el del nacionalisme basc, que no tenia majoria parlamentària (per la distorsió de la llei de partits i les il·legalitzacions reiterades de l’esquerra abertzale radical), i el del nacionalisme espanyol, que ha aconseguit sumar majoria a la cambra basca. No hi ha més, i tapar-ho en titulars és una autèntica perversió del llenguatge i periodística.

El que és indubtable és que l’eix del nou lehendakari no és l’esquerra-dreta, ja que PSE-PSOE i PP són les ofertes contraposades. Per tant, l’únic comú denominador és l’espanyolisme respecte el basquisme. I para de comptar. Una altra cosa és que reconèixer-ho els faci nosa. A López, a Zapatero i als mitjans espanyols que hi donen cobertura. A Rajoy i a Basagoiti, segurament no els en fa cap, de nosa. Això d’ahir és la culminació d’un llarg procés que arrenca de l’època dels Mayor Oreja i dels Redondo Terrerros, artífexs d’aquella altra perversió del llenguatge que va ser el front constitucionalista. Però com a mínim aquella era una perversió menor, tolerable, respecte a aquesta última de presentar López com el primer lehendakari “no nacionalista”. De nacionalistes, tots en son. I més a Euskadi. I més quan el conflicte allà està com està i arrossega el que arrossega.

El que sí que és cert és que López, Patxi López, és el primer lehendakari socialista. Però socialista amb el suport de la dreta espanyola, de la dreta unitarista i més rància, comptant el satèl·lit descontrolat de la tal Rosa Díez. Per tant, si l’únic que els uneix ho volen amagar i dissimular, jo no sé com carai s’aguantarà el nou govern i com resistirà el nou lehendakari.