De la mateixa manera que l’edició en català d’
El Periódico de Catalunya va ser una fita aconseguida pels governs de
Jordi Pujol, l’ambició de l’actual secretari de Mitjans de Comunicació,
Carles Mundó (a la foto), és
ajudar La Vanguardia a fer l’edició en català, segons explica en una entrevista a
Crònica. Mundó és la mà dreta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació,
Joan Manuel Tresserras, que podria acabar aconseguint allò que fins ara semblava impossible: que el buc insígnia del
Grupo Godó faci el salt a la llengua pròpia del país. Fins ara, Godó ha jugat amb el català en la seva aposta de la ràdio, situant a
RAC1 entre les ofertes radiofòniques més seguides per l’audència catalana. Si és possible amb la ràdio, per què no amb la premsa escrita? I amb la versió digital, encara que sigui per anar-ho provant? Deuen haver raons poderoses que expliquin que
La Vanguardia limiti el català a la secció de cartes al director, als anuncis i a peces molt comptades. Però l’oferiment que verbalitza Mundó, després que mesos enrere
Màrius Carol deixés anar que la versió catalana figurava entre els plans de Godó, no hauria de resultar anecdòtic. A El Periódico no li va sortir gens malament l’operació. Sempre i quan entenguem per “no sortir malament” el fet que algun dia la versió catalana pugui arribar a superar en vendes l’edició espanyola. Però tal i com està el sector de la premsa, especialment la de pagament, qualsevol gest de complicitat, aproximació i millora de la relació amb els
disputadíssims lectors s’ha d’interpretar en clau positiva. I per al país és evident que el pas de La Vanguardia al català seria un èxit. Com ho va ser l’aposta d’El Periódico i, segurament en un altre nivell, la creació per part dels governs de Pujol de la ràdio i la televisió públiques. Veureu-ho d’una altra manera seria tenir una visió massa reduccionista de la jugada.
Saül,
tot i que sempre m’alegra que es facin mitjans en català, cosa extremadament necessària, El Periòdico és senzillament una manera d’espanyolitzar en català. Ja fa molt temps que és la veu del PSOE. A principis del segle XXI va enlairar ERC per acabar amb el govern de CiU, i ara els considera els dolents de tots els mals. M’avanço: en uns dies veurem tots els editorials dedicats a menysprear els qui no els agrada l’acord de finançament del PSOE. Defensaran Solbes i quedaran tots els altres com a radicals que no toquen de peus a terra.
Quant a la Vanguardia, jo no la llegeixo mai, però pel que he llegit seria un altra vegada el mateix conte. Mira, donaran la possibilitat a Francesc Marc álvaro de ridiculitzar l’independentisme en català, ell que va parlar de l’independentisme imbècil davant de l’independentisme “intel·ligent” que ell suposadament representa, aquell que defensa l’estatut i els ho han pagat aix´´i. Aquest xic no necessita iaia.
salut,
emigdi
Cal ajudar La Vanguardia a fer l’edició en català? En què consisteria l’ajuda?
Ells solets han optat pel tipus de producte que ofereixen.
Si ens centrem en l’opció de país que anomenes, també cal “ajudar” a El Mundo o ABC, per exemple?
Si no ho fan és perquè no els hi dona la gana. No necessiten cap ajuda.
Veurem abans volar les vaques que no pas la Vanguardia en català.
Una cosa que podria estimular bastant la venda de revistes en català seria promocionar-les als consultoris mèdics i altres llocs amb sales d’espera. No entenc per què ningú no hi ha pensat. Si tenen el muy interesante, per què no el sàpiens o el descobrir catalunya? S’hauria de concienciar al món mèdic sobre aquesta qüestió.
La millor manera d’ajudar a que sortis La Vanguardia en català, seria deixar de comprar i llegir La Vanguardia en castellà. És un metode economic i eficaç. No li donis euros al Godó, prent-li !
La Vanguardia és una empresa i com a tota empresa qui mana són els clients: nosaltres.El que hem de fer és demanar majoritàriament ( milers ) de lectors una edició en català ( si volen mantenir la versió castellana, és una decisió seva )
Fa més de 15 anys que escric als defensors, als columnistes i he recollit signatures demanant-la en català i sempre m’han respost amb bones paraules… El cert és que segons dades seves: el 90% de les vendes les fan a Catalunya i imagino que el 10% restant és a catalans residents a Espanya o gent que per feina viatja per Espanya.Si viatjeu per Espanya podeu comprobar les dificultats en trobar-la.
Proposta: fer l’edició digital en català i analitzar les cifres, per tot seguit prendre la decisió objectivament.Ajudaria molt a normalitzar el català.