Lectura per a un amic okupa.
“A l’URSS, l’espai vital mínim per persona es de nou metres quadrats. Nosaltres hauríem hagut de considerar-nos afortunats perquè, a causa de la singularitat de la part que ens corresponia a l’edifici, ens van tocar un total de quaranta metres per els tres. Aquest excés tènia a veure amb el fet d’haver aconseguit aquell habitatge perquè els meus pares havien cedit les dues habitacions que ocupaven en diferents parts de la ciutat, on vivien abans de casar-se. Aquest concepte de l’intercanvi, o més ben dit, de l’estira i arronsa, donada la finalitat de l’intercanvi- és una cosa que no hi ha manera de fer entendre als estrangers, a les persones forasteres. Les lleis de la propietat són un arcà a tot el món, però n’hi ha que són mes arcanes que d’altres, especialment quan la propietat pertany a l’estat. Els diners no entren per a res en l’assumpte, per exemple, ja que en un estat totalitari els grups de renda no presenten gran varietat; dit en altres paraules, tot el món és tan pobre com el seu veí. Un no compra l’habitatge; com mes, té dret a la superfície equivalent a la que ocupava anteriorment. Si es tracta de dues persones que decideixen viure juntes, tenen dret a la suma de les respectives superfícies de les seves residències anteriors. Els funcionaris de l’oficina de la propietat són els que decideixen quina superfície n’ocuparà un. El suborn no serveix de res, a causa que la jerarquia d’aquests funcionaris és, al seu torn, terriblement arcana i l’impuls inicial que els mou és donar-li a un, el mínim. L’estira i arronsa dura anys, durant els quals l’únic aliat és la fatiga, és a dir, es pot abrigar l’esperança de fatigar-los negant-se un a traslladar-se a un lloc quantitativament inferior al que ocupava prèviament. A part de la pura aritmètica, el que intervé en la seva decisió és una gran varietat de premisses, no articulades mai en lleis, respecte a l’edat d’un, a la seva nacionalitat, a la seva raça, a la seva ocupació, a l’edat i sexe del seu fill, als seus orígens socials i territorials, per no parlar a més de la impressió personal que un pugui causar, etc.. Només els funcionaris saben el que hi ha disponible, només ells arbitren l’equivalència i poden cedir o sostreure uns quants metres quadrats del lloc que se’ls antulli. I vaja diferència la que poden determinar aquests pocs metres quadrats!. En ells es pot instal·lar una llibreria o, millor encara, un escriptori.” (continuará).
Fragment de “En una habitació i mitja” de Joseph Brodsky.
Brodsky, poeta i assaigista rus d’origen jueu, nascut el 1940 a Petersburg. Al 1964 va ser processat per parasitisme social i expulsat de l’URSS el 1972. Asilat als EEUU, va treballar en algunes universitats, i els seus articles crítics, van ser publicats a The New York Review of Books. Prácticament desconegut a casa nostra, va ser premi Nobel de literatura al 1987.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!