Sospitós habitual

El bloc (intermitent) de Sergi Pascual

17 de març de 2008
General
11 comentaris

Carretero insta Puigcercós i Carod a “guanyar-se la vida”

El líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha confirmat la intenció del corrent de presentar una candidatura a la direcció d’Esquerra, tant pel que fa a la presidència com a la secretaria general del partit, en el congrés del mes de juny.

El dirigent independentista ha deixat clar també que la convocatòria d’unes eleccions primàries és “imprescindible” i s’ha mostrat sorprès per la manca de dimissions al partit malgrat la davallada electoral. L’exconseller ha dit que aquest fet demostra una “anomalia democràtica” i ha lamentat que “hi ha gent que pensa que els càrrecs són vitalicis, i no volen deixar la política i fer el que fa la gran majoria de la gent, guanyar-se la vida”

“Algú es planteja que el PSOE o el PP perdin la meitat dels vots i no dimiteixi ningú?”, ha preguntat. D’altra banda, l’exconseller considera que “ERC no ha de ser responsable d’unes eleccions anticipades”, malgrat reconèixer que “el tripartit perjudica” els interessos electorals del seu partit”. Carretero també ha lamentat la ‘picabaralla’ entre Carod i Puigcercós i ha recordat en aquest sentit les acusacions que es van abocar sobre la seva persona.

[Prometo que ja no faré més spam, però després de la conclusió a què arribo a la meva sèrie de tres articles sobre el puigcercarodisme (llegiu-los si encara no ho heu fet, són aquí sota!), crec que valia la pena fer un últim recordatori del problema al qual ens enfrontem…

Per cert, la informació ve d’e-notícies, retocada per eliminar-ne les faltes de cohesió i d’ortografia. La negreta és meva. I encara més per cert, Carod-Rovira és filòleg, o sigui que res criticable per aquí. Puigcercós era cambrer quan va començar a cobrar un sou del partit, així que probablement farà tot el possible per continuar “en excedència”. Però tampoc no cal que ens hi abraonem, eh? Amb el seu mateix grau de formació educativa es pot arribar perfectament a President de la Generalitat…!]

 

  1. Per què et fa nosa que algú s’hagi guanyat la vida de cambrer? Em sembla que totes les feines són prou respectables, no et sembla? I sigui quina sigui la que facis o hagis fet el que importa és que la facis bé. Els cambrers també són d’eixe món.

  2. Jo si que estic en contra de certes persones que porten Catalunya com si fos una safata plena d’escopinyes. Ja sabem tots de quin mal pateixen els d’Esquerra del Baix Llobregat, que es així com es fan dir ara. Salut. Per una Esquerra Republicana i Independentista

  3. Entre certs filòlegs –ser filòleg no és garantia de res, és només un títol que ara es pot comprar per Internet– i determinats cambrers poc que hi ha massa diferència… Fins i tot en sé d’un (no és filòleg) que passà d’una (molt breu) feina de peó de jardiner de l’Ajuntament de la capital del Baix Camp a tinent d’alcalde de Reus; ara té una més alta representació i pel que m’han dit sembla que ja ha li han donat el certificat d’estudis primaris.
    Tornant al filòleg, va passar de cap territorial (a Tarragona) dels serveis de Cultura de la Xene de Dalt a diputat; a còpia d’anys ha après d’escriure i ara es defensa bé fent articlets de viatges i de gastronomia o enologia; durant molt de temps els ‘seus’ discursos ‘polítics’  els hi feia un ‘negre’ de la capital del Bages, però aquests dies he llegit als diaris que l’ha abandonat a la seua dissort.
    Reprenent el fil que he llegit a un altre bloc sobre ‘liberals’, no et deixis enganyar: hi ha liberals progressites i n’hi ha de reaccionaris; no és el mateix el pensament liberal que la teoria econòmica (d’aguns com Smith) dita liberalisme, que a més a més té diverses (i fins contràries entre si) tendències. També sota ‘republicà’ s’hi troba gent molt heterogènia i que tenen pensaments del tot oposats els uns dels altres, per exemple no és el mateix un republicà espanyol —antes roja que rota— que un republicà català, anglès o nordamericà. Fixa’t que Veneçuela passà de ser Estados Unidos de Venezuela a dir-se República de Venezuela: el bolivarià que mana ara també es diu republicà i ja veus com les gasta.

  4. Fins aquesta nit no he “descobert” que has tornat a escriure al bloc (ja era hora!). Espero que ho puguis anar fent d’una forma més regular, ja que les teves opinions són sempre interessants i expressades de forma brillant.

    Ànims i sobretot unitat. Per derrotar el puigcarodisme cal que tots els/les militants d’ERC que volen renovar la direcció del partit i canviar-ne l’estratègia política vagin junts. Com tu dius molt bé és caixa o faixa: pot ser la darrera oportunitat de salvar ERC del desastre i de la marginalitat política i social.

    Fins aviat i molta sort!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!