No hi ha dia en el tomb mediàtic habitual que no puga arreplegar el clàssic retret, la befa sarcàstica, el dit a l’ull als catalans en el sentit de responsabilitzar-nos-hi de gairebé la desfeta econòmica i el balafiament que impera a l’Estat. Normalment m’ho prenc amb humor però, hi ha moments que em pega tort. La teoria que defense és la del sistema corrupte per manca de divisió de poders i això toca a totes les institucions sense excepció. Hui mateix he sabut que la filla del malcarat general Saenz de Santamaria, i avui vicepresidenta del govern espanyol, li ha trobat un sobre sou al marit, cosa d’uns dos-cents mil eurets més a l’any, l’han empleat a telefònica. I és que s’ha d’anar ull viu per aquest món de déu i no deixar-ne passar ni una. Si no sóc jo, serà na Dolores de Cospedal la que trobarà millor endoll, i no, això no m’ho puc permetre, haurà pensat. La misèria, conciutadans, la tenim assegurada mentre no ens desfem de llepasses, ho diu personal molt assenyat, i jo ho repetiré sempre que puga. No fa molt, en trobar-me un amic militant de l’esquerra i espolsar-li el meu discurset, em feu notar que això de desacreditar els polítics, s’estava posant de moda entre els enemics de la llibertat. No li vaig contestar, no era cosa d’agrejar-li el recital d’en Raimon, però, ho pense i n’estic convençut. Qui arriba a combregar amb el manifesser de llistes de partit, ja és un corrupte en potència, i si arriba a qualsevol lloc de responsabilitat, té dues opcions, callar i deixar fer, o bé ficar-hi cullerada.
La corrupció no s’atura, faran tota mena de pantomimes, publicaran webs amb explicacions sobre què s’hi fa o no fa, amb els cabals públics, però, ens la fotran, si cal amb vaselina. Vull dir, no hi ha res d’alegal, posem per cas, en la contractació d’un advocat de l’Estat en una companyia de telecomunicacions, no, però, què aquest advocat siga el marit de la vicepresidenta del govern ens indueix a pensar en el tràfec d’influències, és o no és? Ens és igual el fals color d’aquesta vicepresidenta, a l’altra banda, i d’un altre suposat color, hi ha el cas del diputat Madina, sí, aquell que va estar a punt de morir per l’activació d’una bomba sota el seu cotxe. Aquest senyor també li ha trobat un raconet a llur esposa a la mateixa companyia. I què té aquesta companyia que contracta tants traïdors? Potser cerquen viaranys que arriben al límits com els descrits fa uns dies per en Partal, quan va canviar de proveïdor d’internet? Qui ho sap? De moment només sabem allò que ens conten, ací uns papers i allà un locutori.
El diari el mundo va més fort que mai i s’hi creix com l’oli d’oliva a la paella. Com a portant-veu del sector polític més caspós de l’Estat, no para d’explicar als lectors com el món giravolta envers ell mateix i el sol. Encaparrat com està en demostrar-hi que foren terroristes bascos, els responsables de les bombes als trens de l’onze eme, ara li han plantat una denúncia per coacció a un testimoni en el judici del cas. Volen els del mundo, que la dona canvie llur testimoni, que diga no haver vist a un dels condemnats en l’estació on digué haver-lo vist. Són genials en llur linea editorial, i fan d’allò més fàcil, ésser anti-espanyols i d’esquerres, endavant doncs.
Si m’agrada tafanejar en la política espanyola és per assabentar-me d’allò que ens convé protegir-nos i no és perdre el temps, ni molt menys. Resulta enlluernador comprovar com l’as dels socialistes contemporanis en Felipe Gonzalez, ens parla en terra asturiana del fracàs de la dreta en el govern d’aquells environs. No em digueu que no té un punt de tendra innocència. Aviam, l’x dels GAL, aquell personatge que acompanyava a la porta de la presó als seus ministres condemnats, aquell que es feia aconsellar per personatges que avui pasten morterades de milions, el mateix que influencià i estintolà el llumenera d’en Zapatero. Aquest personatge, ens diu què no se qui ha fracassat? Que visca, que visca la mare que el va parir, això és moral i no la del club de futbol. Per cert, sabeu què demà dissabte en Rodriguez Zapatero parlarà d’economia a Maracaibo? Amagueu les carteres veneçolans!