Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Divendres passat vaig fer una visita molt profitosa a les terres de l’Ebre. El matí va començar amb una roda de premsa a Deltebre, al bar Lo Mirador, a tocar mateix del riu Ebre, preciós i majestuós, totalment encalmat (a la foto fi surto amb els alcaldes de Tortosa i de l’Ametlla de Mar, Ferran Bel i Andreu Martí), per tal de passar revista a diferents qüestions de les terres de l’Ebre que passen per Europa: la tonyina vermella, el cabal mediambiental del riu Ebre i la reforma de la PAC pel que fa als ajuts agroambientals dels arrossaires del delta. Qui diu que la Unió Europea és lluny? L’agenda del dia va incloure un llarg dinar amb els pescadors de l’Ametlla de Mar (on hi ha la principal base de pesca catalana de la tonyina vermella: www.ametllademar.cat), així com també una visita a l’horabaixa a la Cooperativa d’Arrossaires del Delta (www.arrossaires.com). Tot seguir vàrem reunir-nos amb els regants del canal esquerra del riu Ebre, per anar després a Tortosa a la inauguració del canal de televisió del grup de comunicació Ebre (www.ebredigital.cat) i la jornada es va cloure amb dues conferències: una al matí, a l’institut de Deltebre, per parlar d’Europa amb els estudiants de 16 a 18 anys; i l’altra a Deltebre davant de gairebé 200 persones, per a parlar del que Europa està fent pels catalans en aquests difícils temps de crisi. Tot i que no vàrem tenir cap moment de respir, ens ho vàrem passar d’allò més bé! Va poder venir finalment la Maria Rosa (de tant en tant la meva dona em pot acompanyar en un dia de visita pel país i així compartim l’experiència) i tot va anar perfectament rodat gràcies als bons oficis del Lluís Soler (www.lluissoler.cat) i de la Imma Juan. Finalment, ben aviat al web del Parlament Europeu trobareu un reportatge de dos minuts d’aquesta visita: la televisió del PE em va triar per fer un seguiment de tot el dia sobre què fa un eurodiputat quan visita la seva circumscripció.
Com a resum del dia em queda el títol d’aquesta crònica: en tres temes cabdals per al futur de les terres de l’Ebre els dos governs tripartits no han sabut defensar, a opinió dels meus interlocutors, els interessos de la gent que hi viu. Anem a pams:
1.- Cabal ecològic del riu: preocupació transversal, present en tota la gent amb qui he parlat en aquesta jornada. Els governs centrals i autonòmics i la Confederación Hidrográfica del Ebre (La CHE) estan enllestint la transposició de la Directiva europea marc de l’Aigua, que obliga a determinar i quantificar un cabal ecològic mínim per a tots els rius. Sembla que això s’ha fet per a l’Ebre… però tant sols des del naixement fins a Xerta!! De Xerta fins al mar, precisament el tram més fràgil del riu, l’esborrany presentat no estableix cap xifra, la qual cosa fa témer el pitjor. M’expliquen els regants que a les reunions que es fan a Saragossa hi van consellers d’Aragó, País Valencià i La Rioja, però que la Generalitat només hi envia tècnics. I també m’expliquen que els aragonesos van a totes per a garantir-se cabals de rec i que els valencians es preparen per a futurs transvassaments i que sembla que el govern tripartit ja hauria signat aquest esborrany discrecional, pel que fa al cabal mediambiental del tram final del riu. “L’Ebre en el seu pas pel delta no només rega els conreus: també assenta i assegura que la terra no és cruspida pel mar”. Tot i que el conseller Baltasar fa grans declaracions, els regants es temen que dels 135 metres cúbics que establia al 2000 el famós Pla Hidrològic Nacional (i que llavors tothom titllava d’absolutament insuficients) ara podrien quedar… en menys de 80 metres cúbics!?! La desinformació és total i la sensació d’impotència molt gran. Farem preguntes a la Comissió Europea i no en deixarem passar ni una, si la CHE i els governs regionals confirmen aquestes sospites en el document final.
2.- Arrossaires del Delta: espectacular és la fàbrica de la cooperativa dels arrossaires del delta, que va rebre a l’any 2003 una empenta definitiva del darrer govern de CiU. Els arrossaires m’expliquen que, en la preparació de la futura reforma de la PAC, el govern espanyol només té en compte els arrossaires extremenys i andalusos, però que no té en compte la fragilitat i l’especificitat del delta de l’Ebre: a diferència d’altres productors, al delta de l’Ebre no hi ha cap altra alternativa viable de conreu, atesa l’elevada salinitat del subsòl: tots els conreus alternatius experimentats: soja, cotó,… han fracassat històricament per aquesta causa. Els arrossaires se senten completament abandonats pel conseller Joaquim Llena (el rebuig de la seva gestió en el sindicat Unió de Pagesos és espectacular). Ara és el moment de presentar propostes atès que la reforma de la PAC, que passarà pel Parlament Europeu en un parell d’anys, tot just es comença a discutir ara… potser caldria començar a convidar eurodiputats del nord d’Europa al delta…
3.- Tonyina vermella: Bon ambient a l’Ametlla de Mar, amb uns pescadors que se senten salvats per una temporada. La Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora silvestres (CITES) va rebutjar la proposta de Mònaco d’incloure la tonyina vermella a l’apèndix I del CITES, que restringeix el comerç (però no la pesca) d’espècies en perill d’extinció. La Convenció d’estats, realitzada a Doha (Qatar) va rebutjar la proposta per 68 vots a 20. Tot i que la votació feta al Parlament Europeu al febrer no era vinculant, l’escassa diferència de vots a favor ja feia preveure que molts països no hi estaven d’acord, especialment en un parlament com l’europeu que és normalment molt sensible a les qüestions ecològiques i mediambientals. Una queixa: tot i que en Raül Romeva va sovint a les terres de l’Ebre, encara no ha atès mai la invitació dels pescadors de visitar-los, així com també d’anar a la seva piscifactoria, on s’està estudiant (i començant a demostrar) que la tonyina vermella es reprodueix també dins de les granges, mentre va creixent fins al pes final per a ser venuda als mercats internacionals. Ara comença la feina per a quan vinguin, que vindran, futures votacions sobre aquest tema.
Atès que era molt tard a la nit, després de dues hores de conferència a Deltebre, vàrem quedar-nos a sopar: un sopa de peix i un arròs tot pelat, acompanyat d’un vi negre de la Terra Alta, van cloure una magnífica jornada.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El meu besavi era de Xerta i vaig anar-hi fa uns mesos, allà em vaig assabentar que s’ha construit una gran instal·lació de bombeig per trasvassar l’aigua de l’Ebre.
En teoria diuen que és per regar els conreus d’aquelles terres, però per l’exagerada potència de la instal·lació, queda clar que és per a un volum molt superior d’aigua.
Així doncs, no m’estranya que calculin els cabals ecològics fins a Xerta, que és on hi ha aquesta instal·lació de bombeig.
També em van informar que les obres del Pla Hidrològic avancen a bon ritme dins de Catalunya i del País Valencià, per tant l’única cosa que faltarà son uns pocs quilòmetres de connexió, que contruiran quan ho creguin convenient.
Per als que s’empassin encara la història de que el trispartit va aturar el PHN, només cal que mireu les imatges per satel·lit del google:
http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=xerta&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.434906,14.0625&ie=UTF8&hq=&hnear=Xerta,+Tarragona,+Catalunya&ll=40.915329,0.461597&spn=0.036581,0.087633&t=h&z=14
Si aneu resseguin veureu el gran canal que s’ha fet des de Xerta, encara en construcció, fins a prop d’Ulldecona.
Benvolgut Ramon,
Responc en relació a la referència directa que em fas.
Efectivament encara no he pogut respondre a la invitació de Balfegó de conèioxer les seves instal.lacions, tot i que he tingut oportunitat de parlar-hi vàries vegades i, per tant, conec els seus punts de vista i ells coneixen els meus, explicats abastament a: Sant Raül Romeva? què més voldria que haver fet algun miracle
No obstant, en qualitat de ponent de l’informe del PE sobre Documentació de Captures de Tonyina Vermella, estic buscant el moment per poder anar-hi a fer fer una visita.
Sigui com sigui, aquesta eventual visita em temo que no canviarà la meva percpeció global del problema ja que, com he dit en reiterades ocasions, no és un afer estrictament català, ni de l’ametlla. O trobem una solució global o tot el sector en sortirà afectat.
Dius que ara estan contents per què no ha entrat a CITES. Molt bé, però què faran a l’Ametlla quan ja no hi hagi Tonyina? A qui culparan?
Fa anys que la comunitat científica avisa que les decisions polítiques preses a la ICCAT han estat absolutament errònies i molt per sobre del principi bàsic de la sostenibilitat del recurs. Els tonyinaires diuen que no es creuen els científics. Jo no sóc ni científic marí (ho sóc social, com tu) ni tonyinaire, però he de prendre partit per un argument o l’altre. I l’he pres, pels arguments científics. Crec que les persones que ens dediquem a la política, ni que sigui circumstancialment, hem de ser conscients que, de vegades, cal prendre decisions més pensant en el mig i llarg termini que en el curt.
Hem perdut la batalla a CITES, de moment, però segueixo pensant que la ICCAT ja no és cap garantia de preservació del recurs. Els interessos curtterministes hi són massa presents.
Fa anys que adverteixo que l’estratègia catalana en aquest afer és equivocada. El temps ens dirà qui tenia raó i qui no. Espero ser jo qui s’equivoqui i que la situació no estigui tan malament, com diu el sector. Però si no és així, espero que els qui han defensat la línia de seguir pescant reconeguin que, simplement, es van equivocar no sabent parar a temps.
En fi, celebro que aquest tema hagi esdevingut un tema de debat polític, com fa temps reivindico, i que posi de manifest que hi ha diferents maneres de fer les coses. Jo defenso la meva proposta per què hi crec, i la deixo escrita per si algun dia toca revisar conceptes o arguments.
Una abraçada cordial,
Raül
Al meu país la pluja, no sap ploure.
L’aigua és l’energia més renovable i sostenible, per tant cal aprofitar-la al màxim sense abusar i crear una xarxa d’autovies de l’aigua europea, d’interés general i ecològic alhora.
L’aigua és renovable i sostenible que qualsevòl altra xarxa, que la pròpia xarxa de carreteres, que les xarxes de ferrocarrils, que les xarxes d’aerports, que les xarxes de comunicació i radioelèctriques, que les xarxes d’enèrgies de centrals nuclears o térmiques, que les xarxes de gaseoductes o del petroli, …
Cal una xarxa d’autovies de l’aigua que serveixca per a regular els fluxes d’aigua i des del respecte als cabdals ecologics, on es puga regular alhora de forma preventiva en època d’inundacions i desbordaments com tractar d’aprofitar-la en temps de sequera i crear energia renovable hidroèlectrica.
I tanmateix aprofitar l’aigua dolça per a que a través de l’activitat humana creant una interacció més positiva amb el medi, i tanmateix amb el cultiu de l’arboricultura i silvicultura per a frenar la desertització, per interactuar en el clima i frenar la deforestació dels darrers pulmons verds alhora, que són els que reciclen les emissions contaminants de CO2, el calentament global, el desglaçament dels pols i l’augment del nivell del mar a nivell global.
Al igual que una intervenció positiva de la mà de l’home ha estat beneficiosa en la gestió addient i racional dels recurs de la silvicultura i dels boscs en general ajudant al seu manteniment i a evitar alhora incendis forestals o amortiguar altres desastres naturals entre altres com els de paliar la fam i la gana.
N’hi ha qui és en contra de les xarxes i autovies sostenibles de l’aigua i alhora vol afavorir les guerres de l’aigua, com hi puguen hi haure del petroli, pel gas o quasevol altra qüestió.
Paradoxal, cal allunyar-se de la demagògia barata.
Com el Ebre i els recurs marins del delta podrien decaure més apressa sense cap transvassament selectiu.
Ans al contrari si es cerca una interacció positiva de l’home al igual que als boscos i les zones rurals amb una actuació selectiva de la madera i els recurs naturals es pot fer el mateix amb les autovies i xarxes de l’aigua que ajuden a evitar un major increment del CO2, la deforestació i el canvi climàtic.
Lluitar contra el canvi climàtic també és aprofitar l’activitat humana per a interaccionar amb el medi de forma més selectiva i positiva amb el medi.