Barcelona, capital comercial d’Europa?

Una molt bona notícia que l’any 2011 ha deixat a Catalunya fa referència a l’aeroport de Barcelona, que l’any passat va batre el rècord de tràfic de passatgers amb quasi 35 milions de persones (18% d’increment en relació a l’any anterior). Els aeroports són uns indicadors econòmics de primera magnitud que registren i sintetizen amb gran precisió, gairebé en temps real, el moment del cicle econòmic. Així, si bé a la tardor del 2008 l‘aeroport de Barcelona ja va patir una forta caiguda de tràfic, en aquests darrers trimestres també ha mostrat una tendència molt clara de recuperació que ha culminat amb aquest resultat récord l’any passat. De fet, l’aeroport de Barcelona sintetitza de manera clara la vinculació creixent de l’economia catalana amb el cicle econòmic europeu, molt més important a Catalunya que en altres territoris de l’Estat. L’any 2011 tot el que va anar bé a l’economia catalana (exportacions, fires i congressos, sanitat privada, turisme…) va provenir del seu lligam econòmic amb Europa i la resta del món, atés que el mercat espanyol ha estat i estarà encara molts anys ensorrat: el necessari desendeutament públic i privat farà que la capacitat de conusm i d’inversió espanyols estiguin molts anys sota mínims.

1.- Tot i que una bona part de l’increment de tràfic de l’aeroport de Barcelona l’han protagonitzat companyies de baix cost, els vols internacionals i intercontinentals de la capital catalana han tornat a créixer al 2011 a un ritme superior al 10%. En aquest context, per a mi és especialment important la ruta que explota Star Alliance, la connexió Singapur-Barcelona-Sao Paulo: ara que el comerç mundial (i per tant la generació de riquesa) baixa de latitud, aquesta ruta que connecta les dues grans ciutats emergents d’Àsia i de Sud-Amèrica amb la capital catalana posa sobre la taula el potencial que a fora veuen a la nostra ciutat.

 

 

2.- L’altre dia vaig sopar a Estrasburg amb un diputat anglès de Birmingham, la ciutat considerada encara com la capital de la indústria manufacturera d’Anglaterra. Per bé que la indústria a Anglaterra ja no és el que era (en els darrers vint anys tots els governs britànics han apostat per Londres-capital-financera-global, encara que això suposés sacrificar la indústria), aquest diputat m’explicava que l’aeroport de Birmingham prioritza els vols amb altres ciutats comercials europees, per sobre de vols amb les capitals polítiques i financeres del continent.

 

Així, la direcció de l’aeroport de Birmingham, que és gestionat individualitzadament i amb una majoria en el consorci dels governs regional i local, prioritza en la concessió d’slots a les companyies aèries els vols amb ciutats comercials del continent europeu: Barcelona abans que Madrid, Milà abans que Roma, Munic abans que Frankfurt, Hamburg abans que Berlín, Rotterdam-La Haia abans que Amsterdam, Lió abans que París, Porto abans que Lisboa, Götegorg abans que Estocolm, Zurich abans que Ginebra,….

 

 

3.- Tot parlant amb aquest diputat anglès vaig redescobrir l’Europa comercial, una Europa que la crisi financera (i també la crisi del deute sobirà) està posant de moda: al Parlament Europeu sento a dir en molts debats que com més indústria manufacturera tenia un país, millor ha resistit la crisi al 2008 i més ha crescut via exportacions industrials al 2009 i 2010. Fins i tot a França ara reconeixen la necessitat i els beneficis de la reindustrialització!!

 

 

4.- En aquesta Europa comercial, en aquesta xarxa de ciutats europees que no són ni capitals polítiques ni capitals financeres, Barcelona emergeix com una de les ciutats comercials europees més potents i ambicioses. Com a català a mi em costa veure-la com una ciutat líder en aquesta categoria, potser perquè posem i remarquem molt els nostres dèficits i limitacions en començar tota anàlisi. Però veient els seus quasi 35 milions de passatgers l’any passat (Birmingham en va moure tot just 10 milions), puc dir que molts estrangers perceben Barcelona com una ciutat líder, o si més no amb una clara vocació de lideratge europeu. Que Barcelona, per exemple, guanyés a París, Munic o Milà la celebració per sis anys del World Mobile Congress a fora és vist com un senyal de fortalesa i de lideratge de la capital catalana en el segle XXI. Què no seríem, si poguéssim competir en igualtat de condicions amb altres ciutats i regions europees, amb semblants recursos fiscals i governant des del territori les nostres infraestructures!!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *