Al darrera la nevera

No se que ho fa, però alguna cosa s’està removent sota les plàcides aigües d’un pop català on l’ukelele i les disfresses de gos han assolit una important hegemonia mediàtica. Que consti que aquest panorama monocromàtic, de quotidianitat i bonrotllisme, no és ni culpa de Manel ni d’Els Amics de les Arts, sinó més aviat d’uns mitjans de comunicació adotzenats que, quan una cosa funciona, fan que sembli que només es pot fer música d’una determinada manera. El cas és que darrerament hem detectat certs símptomes –lleugers i incipients– d’esgotament d’aquesta fòrmula. Per exemple: l’article d’ahir de Josep Maria Hernández Ripoll a l’Avui, Fer bordar els gossos. Hi podiem llegir coses com aquesta: “és cert que en aquests moments la música catalana torna a viure una època daurada en creativitat, també és cert que ens falla el missatge (…) Trobo a faltar una música valenta, que es vesteixi de batalla, que planti cara, que cerqui una certa rebel·lia. Una música que faci bordar els gossos”. [Més]

Doncs bé: donava voltes a les paraules del company Hernández Ripoll després d’haver transcrit l’entrevista que publicarem amb Eina el pròxim número de la revista. Eina, pels qui no ho sapigueu, són el grup successor dels històrics Inadaptats i un col·lectiu musical de referència a l’hora d’unir el que explicita el títol d’aquest apunt, “Política i rock” –que, de fet, és el títol d’una de les cançons del nou treball, que, atenció, encartarà en exclusiva la revista Enderrock de març. En aquesta nova etapa musical i vital, la banda del Penedès es dedica a musicar llibres. Van debutar fa dos anys amb L’art de la guerra, del filòsof xinès Sun Tzu, i ara continuen amb tot un bestseller, ni més ni menys que amb L’estat i la revolució, de Vladimir Ilyich Ulyanov, ‘Lenin’.
Avui en dia, segur que per a molts dels lectors d’aquest bloc Lenin sonarà més a xinès que el propi Sun Tzu, i de fet, abans d’encarar l’entrevista amb l’Àlex, Bull i companyia, a mi, que sóc relativament coneixedor de la vida i obra del personatge, també em semblava extemporani. Musicar Lenin en ple segle XXI? En plena onada neoliberal? Al bell mig del final de la història? La idea, convindreu amb mi, és arriscada, per no dir suïcida. “L’art de la guerra va ser escrit fa més de 2.000 anys i avui en dia fins i tot hi ha brokers que l’empren en el món de les finances… Però clar, quan parlem de Lenin o Marx, realment estem parlant de canvis que afecten directament als que ostenten el poder. Per tant, se’ls condemna a l’ostracisme”, explica Àlex Vendrell, l’autor de les lletres del disc. I per si algú ho dubtava, en l’actual context de crisi econòmica, Lenin, Marx i companyia estan més d’actualitat que mai. “A L’estat i la revolució, Lenin analitza les funcions reals de l’estat, com funciona i a qui serveix en realitat. L’estat, tal com el coneixem, és una màquina de guerra al servei de la classe que el controla, que en aquest cas és la burgesia. Creiem que és de màxima actualitat parlar-ne en l’actual context, en què els estats estan fent la feina bruta del capital, retallant els drets socials aconseguits per anys de lluites obreres”.
No avançarem garie més en aquest apunt: només dir que, musicalment, és un disc on Eina aparca el component més ‘experimental’ que va marcar L’art de la guerra per concentrar-se a fer allò que sap fer millor: un disc de rock, que no deixa de banda alguns matisos de l’àmbit de l’electrònica o el hip-hop, però que a la pràctica beu de les fonts clàssiques del rock urbà i polític (reescoltant-lo, em venia al cap un i altre cop Negu Gorriak). Les lletres són més directes –ells diuen que són “quotidianes”–: “a diferència d’altres grups, però, parlem de la realitat de la majoria de la gent, la de l’atur i la marginació. Fer cançons sobre com de bé ens ho passem al bar, i fer-ho d’una manera maca i planera, retrata només una part de la realitat. No diuen que la mateixa penya que fa la birra és gent que potser està a l’atur amb una carrera sota el braç i té un futur molt negre”.
Els gossos, doncs, comencen a bordar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!