Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

8 de maig de 2013
General
1 comentari

Manel, a l’Olimp del pop amb la Pilarín

Era tan lògic com inevitable que Manel ocupessin la portada de l’Enderrock quan publiquessin un nou disc. Això ho teníem tots més o menys clar. El problema és que el calendari del llançament d’Atletes, baixin de l’escenari (Warner/DiscMedi, 2013) no lligava gaire amb les dinàmiques de les publicacions mensuals: la lògica dictava que haguessin estat portada a l’abril, però això volia dir fer l’entrevista i la sessió de fotos el mes de març, quan el disc encara no estava del tot acabat. Fet i fet, doncs, si volíem fer-ho bé ens n’anàvem al mes de maig. Passa, però, que el disc va sortir a mitjans d’abril, i a hores d’ara el nou disc ja ens l’han explicat de totes les formes possibles. Què podíem oferir de nou als nostres lectors? Aquesta és la història d’una de les portades més curioses –i crec que, al mateix temps, una de les més reeixides– de la història d’Enderrock. [+]

En Xavier Mercadé, responsable de fotografia del Grup Enderrock, ho havia comentat mig en broma en més d’una ocasió: “i si fem una portada de Manel il·lustrada per la Pilarín Bayés?”. De fet no seria el primer cop. La Pilarín ja havia dibuixat els Manel –i també a d’altres grups de la terra– per al llibre Música de Catalunya, del qual és autora amb Oriol Martorell. En Mercadé, doncs, no pixava gaire fora de test. Pensant-t’hi una miqueta, vam arribar a la conclusió que hi havia força punts de connexió –encara que no fossin obvis– entre Manel i la Pilarín. Tant la il·lustradora osonenca com el quartet barceloní han demostrat abastament la capacitat perquè una obra seva esdevingui cultura popular en el sentit més ampli del concepte. Les cançons de Manel, igual que els dibuixos de la Pilarín, formen part de cert imaginari col·lectiu. Hi ha, a més, altres puns de trobada: la feina ben feta aspirant a la màxima qualitat, el fet de partir de l’àmbit local però amb vocació universal, i la digestió i reinterpretació del propi llegat cultural amb l’objectiu d’elaborar un producte que arribi a quanta més gent millor. 
Evidentment, també hi ha un punt de provocació. La combinació Manel + Pilarín Bayés no deixa indiferent. Així ho hem pogut notar a partir de les múltiples reaccions que hi ha hagut a les xarxes socials (per gustos, colors). Si m’ho pregunteu us diré que em sembla una de les portades més reeixides i originals que hem fet mai. És més: em sembla fantàstic que unes icones de la modernitat nostrada com els Manel siguin retratats per la ploma d’una il·lustradora que de ben segur que no dissenyarà el pròxim cartell del Primavera Sound (tot i que… bé, no donem idees). Per cert: a l’interior de la revista hi ha un cançoner sencer il·lustrat per la Pilarín –comentat per setze veus expertes–, i una altra il·lustració a tota pàgina on us podreu entretenir buscant múltiples referències de personatges i situacions que apareixen al disc.
Es tractava d’oferir als nostres lectors una cosa diferent, i crec que ho hem aconseguit… No?  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!