Al darrera la nevera

Les xarxes socials d’Internet, i en particular Twitter, han estat determinants a l’hora de marcar l’agenda informativa dels mitjans sobre l’apagada del senyal de TV3 al País Valencià. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe L’apagada de TV3 al País Valencià i l’impacte de les xarxes socials d’Internet, que analitza la cobertura dels fets realitzada a nivell audiovisual, escrit i digital els dies 17, 18 i 19 de febrer. L’informe l’ha elaborat l’observatori crític dels mitjans Media.cat, que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació ESCACC. Media.cat revela que els punts de més intensitat del hashtag #sensesenyal, impulsat pel diari digital Vilaweb i que en el seu moment més àlgid (divendres 18 a les 12h) va arribar a suposar el 0,05% del tràfic mundial de Twitter, han precedit els períodes de màxima intensitat informativa de TV3, el canal 3/24 i Catalunya Ràdio. L’informe constata en les seves conclusions “que la pressió ciutadana a la xarxa té conseqüències directes en el tractament dels temes d’interès social, i que els mitjans són permeables a les seves dinàmiques”. [Més]

Així mateix, l’informe de Media.cat també assenyala que els mitjans
adscrits a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb
l’excepció del portal 3cat24.cat, han reaccionat tard i no han
prioritzat la informació sobre l’apagada en les seves agendes
temàtiques. En el darrer Telenotícies emés abans de l’apagada, la
notícia només ocupava trenta segons de l’informatiu, i només en una
ocasió, en l’edició del migdia de dissabte, l’apagada va ser el tema
principal de l’espai informatiu de referència de Televisió de Catalunya.
Media.cat considera que es tracta d’una cobertura “molt moderada,
sobretot si tenim en compte que, en el cas de Televisió de Catalunya,
l’apagada de les emissions suposava una pèrdua substancial de la seva
audiència potencial”.

L’informe també conclou que els mitjans digitals són els qui han
donat una informació més actualitzada i constant dels fets. Capçaleres
com Vilaweb, Nació Digital o Directe.cat, així com les edicions digitals
de l’Ara o Levante-EMV, han ofert a la seva audiència continguts
específics i diferenciats. A més a més, l’anàlisi de la cobertura dels
mitjans impresos editats a Barcelona i València revela que la línia
editorial en relació a la clausura de TV3 no depèn de què el centre de
decisió del diari estigui radicat a a Catalunya o al País Valencià. El
tractament de rotatius del Principat com Ara, Avui o El Punt, intens,
continu i favorable a les emissions, és més similar a la del valencià
Levante-EMV que no pas a la de la resta de diaris del Principat. Així
mateix, la cobertura de La Vanguardia o El Periódico, fluixa i
intermitent, s’aproxima més a la de la capçalera valenciana Las
Provincias, únic rotatiu que justifica editorialment la decisió presa
pel Govern valencià.

[Podeu descarregar l’informe íntegre en aquest enllaç]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!