Al darrera la nevera

De la mateixa manera que hi ha llocs que se suposa que no haurien d’existir, hi ha cançons que tampoc haurien de ser. La Colònia Castells és un d’aquests llocs improbables en una gran ciutat en continua transformació com Barcelona. Un espai que es resisteix a ser engolit per la voràgine de l’especulació, on la ciutat és encara un lloc on viure i no un lloc on fer negoci. Les cançons de Pau Llonch, d’At Versaris, són també cançons que no toquen. No són aquests temps d’anestèsia i desmemòria el millor ferment perquè es desenvolupin i s’extenguin. I tanmateix, hi són. Els llocs i les cançons. [Més]

“No-res” és la banda sonora d’un documental sobre els últims dies de vida de la Colònia Castells, una de les poques colònies fabrils que queden a Barcelona, que està éssent derruïda al llarg 2011. Amb l’enderroc de les seves cases baixes i els seus carrerons, queda enterrat un micromón molt peculiar i una forma humana d’entendre l’espai urbà per. El que teniu en aquest post és el clip amb la banda sonora del documental, que ha elaborat l’MC d’At Versaris Pau Llonch (La Pupil·la) amb la participació del bateria Santi Serratosa (Asstrio) i el guitarrista i baixista Oest. El clip és una petita obra d’art amb il·lustracions d’Otger Miralles i animacions d’Enrique Hernandis. Per finançar l’enregistrament i producció de la cançó, en Pau i companyia van recórrer amb èxit al crowdfunding. El resultat és una petita obra d’art que demostra de nou  (per si algú encara en dubtava) que la qualitat no està ni de bon tros renyida amb el discurs i el compromís.
De fet, probablement hauriem de començar a plantejar-ho a l’inrevés: hi pot haver qualitat sense compromís i discurs?

[La foto d’aquí sota és d’en Carles Rodríguez, de l’entrevista publicada pel magnífic bloc 365Dies365Entrevistes].

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!