Al darrera la nevera

Pocs dies després de les eleccions espanyoles del 20 de novembre, el Govern de la Generalitat, a més d’anunciar un increment de les taxes universitàries, del preu del metro i el bus i del cànon de l’aigua, feia explícita la voluntat de retallar de nou el sou dels treballadors públics. Des que l’executiu encapçalat per Artur Mas va començar a aplicar les anomenades “polítiques d’austeritat”, aquest ha estat un dels col·lectius més afectats per la tisora. I és que els funcionaris són un objectiu fàcil. El tir al blanc contra el treballador públic és tota una tradició en aquest país: no hi ha setmana que no aparegui algun informe de les caixes d’estalvi, algun dossier d’ESADE o algun opinador espavilat blasmant sobre l’elevat nombre de funcionaris, el cost que suposen i com viuen de bé en relació a la resta de mortals. El bombardeig mediàtic ha generat la percepció que a Catalunya, de funcionaris, n’hi ha massa. I que, a més, són tots una colla de dropos improductius amb la feina assegurada de per vida.

[Llegeix l’article sencer a Nació Digital]