Com ho veieu això?

El proppassat dimecres 13 de juliol, es va commemorar el 5è. aniversari de la mort de Liu Xiaobo, activista xinès, aferrissat defensor dels drets humans i per tant, de la democràcia.

“No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga”. (Vicent Andrés Estellés)

Li van atorgar el premi Nobel de la Pau l’any 2.010. Sense que serveixi de precedent, puc dir que aquest cop el Comitè Noruec del Nobel, li va donar a una persona que el mereixia. Per a demostrar el que pensava el govern xinès de la concessió del Nobel, la seva esposa Lia Xia fou posada en arrest domiciliari. S’hi va estar anys.

“Cierra las puertas, echa la aldaba, carcelero.

Ata duro a ese hombre: no le atarás el alma.

Son muchas llaves, muchos cerrojos, injusticias:

no le atarás el alma”. (Miguel Hernández)

El dia que va morir Liu Xiaobo, l’amic Xavier Roger, el va voler homenatjar posant la  fotografia de l’activista al seu perfil de whatsapp.

“No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble”. (Vicent Andrés Estellés)

Liu Xiaobo, era el tipus de persona que fa que puguem seguir creient que a la humanitat, encara hi ha qui empeny en la direcció correcta. És a dir, en la d’avançar i fer progressar la societat mitjançant el compromís social i ètic.

“Las cárceles se arrastran por la humedad del mundo,

van por la tenebrosa vía de los juzgados;

buscan a un hombre, buscan a un pueblo, lo persiguen,

lo absorben, se lo tragan”. (Miguel Hernández)

Liu Xiaobo estava complint una pena de presó de 11 anys per “subversió” quan va morir de càncer de fetge. Només tenia 61 anys. De fet, l’acabaven de posar en llibertat vigilada.

“Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set”. (Vicent Andrés Estellés)

A la primavera de 1989, estava residint a Nova York on donava classes i conferències, quan va saber que hi havia una protesta continuada en favor de la democràcia a la plaça de Tiannamen de la capital xinesa.

Va tornar amb el primer avió.

Xiaobo, va participar molt activament en les protestes, reclamant una reforma política que conduís Xina cap a la democràcia i va fer de mitjancer amb les forces militars per a que no hi haguessin encara més morts dels que hi va haver.

Va ser allà on va conèixer Lia Xia, l’amor de la seva vida.

“Vaig trobar tota la bellesa del món en aquesta dona”, li va dir a un amic.

Fins el final de la vida de Xiaobo, només van estar separats durant els llarga períodes de temps en que l’activista esta empresonat.

Només acabar les manifestacions, Xiaobo fou conduit a un centre secret de detenció. S’hi va estar 20 mesos. Quan el van deixar anar, havia perdut la feina i la casa.Tot excepte la dignitat.

“Un hombre que ha soñado con las aguas del mar,

y destroza sus alas como un rayo amarrado,

y estremece las rejas, y se clava los dientes

en los dientes del trueno”. (Miguel Hernández)

L’any 1996, després de moltes negatives per part del govern xinès, va aconseguir el permís per a casar-se amb Liu Xia.

Va ser tota una victòria per a la parella, perquè el estar casada, li permetia a Liu Xia poder visitar al marit al camp de treballs forçats del nord-est de la Xina, on estava reclòs . Cada mes, feia més de 1.500 quilòmetres. No va fallar mai.

“No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se’n riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats”. (Vicent Andrés Estellés)

Com he escrit en el cinquè paràgraf d’aquest escrit, uns quants dies abans de morir, va ser excarcerat. Exactament divuit dies. El van deixar anar en llibertat condicional, però no li varen permetre anar a fer cap tractament on ell volgués, sinó on li diguessin les autoritats. No calia aquesta darrera humiliació. Estava terminal. No volien que moris a la presó potser perquè no “quedava bé” que tot un Premi Nobel de la Pau morís entre reixes.

“Un hombre que cosecha y arroja todo el viento

desde su corazón donde crece un plumaje:

un hombre que es el mismo dentro de cada frío,

de cada calabozo”. (Miguel Hernández)

1a. addenda. Liu Xiaobo, hagués estat el segon Premi Nobel de la Pau en morir privat de llibertat, després que el periodista Carl von Ossietzky morís de tuberculosi el 1938 mentre es trobava presoner en un camp de concentració nazi.

2a. addenda. El trossos de vers que he anat intercalant són dels poemes “Propietats de la pena”, que trobareu al “Llibre de meravelles”. Vicent Andrés Estellés. Editorial Tres i Quatre, any  1971 i “Las cárceles”  recollit al llibre “El hombre acecha”, (dedicat a Pablo Neruda) i també a Espasa Clásicos, Obra completa II, coincidint amb el centenari del naixement del poeta (2.010).

El Tiet Jaume, també conegut com el Noi de la Camisa o Jaime, Cantante Melódico y Moderno.

Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible, contumaç, impersuasible, obstinat i incondicional del Futbol Club Martinenc. Ep!! i condecorat amb l’escut d’or del club.

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter.

Membre des de més o menys la mateixa època dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.904 del Futbol Club Barcelona. Des de 13 de març de 1.956.

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.

Membre del Grup del Llibre (per a què ens entenguem, una mena de Círculo de Lectores en versió catalana), des de novembre de 1.978, fins l’any 2.017 (o potser 2.018), en que van desaparèixer, em van deixar penjat i a més a més, es van emportar els meus calés.

El Bruc a 16 de juliol de 2.022

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!