Com ho veieu això?

RESIDÈNCIA DE FITES DE LA MUNTANYA DEL MONTSERRAT

Fa pocs dies, he tingut noticies dels/les pobladors/res de la residència de fites jubilades que hi ha abans d’arribar a les escales que et porten a Sant Jeroni, el cim més alt del Montserrat (1.236 metres).

El darrer cop que hi vaig passar, va ser amb els mítics Caminaires del Ter, ja fa ben bé 4 anys.

Antigament, quan hi anava, amb una freqüència relativa, m’hi aturava i els hi parlava una estona.

Fins i tot els hi havia dit algun vers (tot sigui dit amb un bon acolliment).

Ja coneixeu el caràcter de les fites.

En general són molt sensibles.

Com ja us vaig dir fa temps, hi ha qui diu que aquesta residència, és en realitat un cementiri de fites.

Fals.

Totalment fals, ofensiu i injuriós.

Jo sé, des de sempre, que és una residència per a fites jubilades, que després d’anys i anys de viure i treballar nit i dia a la intempèrie, assenyalant el camí i sentint-se gairebé sempre, ignorades per la gent que transita a tocar d’elles sense ni saludar-les, passen els darrers anys de la seva vida de manera agradable, xerrant i fent-se companyia mútuament.

Es passen estones i estones explicant les seves vivències.

Les que han estat treballant en indrets costeruts, recorden entre somriures les suors i ofecs de la gent que hi passava a tocar, les que eren situades en trams aeris, parlen de l’esgarrifança de les persones que pateixen vertigen i finalment, les que tenien la feina en una cruïlla planera de camins, són les que més aporten a la conversa, perquè al seu voltant, com que el personal no va esbufegant, si senten converses de tot tipus mentre esperen la resta de la colla que no va tan de pressa, o s’ha aturat a fer fotografies, a caçar algun bolet o espàrrec, agafar un nummulit, etc.

Per cert, abans que se me’n vagi del cap, us haig de dir que si no voleu que se sàpiga un secret vostre, no l’expliqueu prop duna fita, pensant que no entendrà la vostra parla.

Res més lluny de la realitat.

Està comprovat, que les fites entenen el llenguatge humà en qualsevol idioma.

Els meus informadors,també m’han dit, que des de fa poc, tenen una nova resident, que de moment no ha caigut massa bé entre algunes fites potser massa primmirades, perquè no vol que li diguin fita, sinó molló.

Tot i que ella sempre ha estat en un camí proper a Mollerussa (Pla d’Urgell), els seus avantpassats provenien de les rodalies del Coll d’Ares i insisteix que en aquells indrets no es fa servir la paraula fita, sinó la paraula molló.

Com que cap de les altres residents no han estat per aquelles contrades, han donat per bona la paraula de la que es fa dir  Mollórusa.

A més a més, a la residència sempre hi ha una activitat o altre.

La darrera noticia que en tinc, és que han decidit constituir-se en Comunitat de Veïns.

Per votació rigorosament democràtica, la Fita d’Estats ha estat escollida presidenta de la comunitat.

El fet d’haver estat tota la seva vida activa al camí que porta al cim més alt de Catalunya (3.143 metres), li dona un prestigi i un status que ningú posa en dubte.

De moment, com a primer pas, ja han encarregat a Pera Fita (no Pere), que te vocació de gestor, que redacti els Estatuts de la Comunitat i els presenti al registre de la propietat.

En Pera Fita, havia estat en un nus de camins de camps de pereres de la varietat creada pel Dr. Jules Guyot.

La pera que dona aquest arbre perer, és coneguda  popularment com pera llimonera.

Els/les demés fites que formaran part de l’equip de govern de la residència quan ja hagi estat constituïda formalment, són:

1.- L’Antra Fita, feta de lignit, encara que ella presumeix de ser d’antracita, mineral de carbó molt més antic que el lignit i per tan amb més valor històric.

En la seva vida activa, sempre es va estar en una camí  prop del Museu de les Mines de Cercs (Berguedà).

Els Caminaires del Ter ja hi hem estat.

2.- La Barru Fita, sempre pintada de blau, perquè segons ella, li dona un aspecte diferencial que remarca el seu origen, que no es altre que el Turó de la Pedra Blava.

Aquest indret, és de pas obligat si feu la ruta Sant Joan les Fonts-Castellar de la Muntanya-Serra d’Amont-Serrat de la Canova-Sant Martí de Capsec.

3.- La Fita Paldi, que presumeix de saber-ne molt de curses de cotxes i motos perquè treballava prop del circuit de Montmeló, en una cruïlla del recorregut circular Montmeló-Ermita de Sant Mateu-Montmeló.  Concretament al xaragall de Can Nadal, que no es tan proper al circuit com ella diu, però…….

També “farda” d’haver conegut en persona, mítics pilots, tant de cotxes, com de motos.

Sempre parla com si fossin de la família, d’en Hamilton, d’en Rossi, de l’Aleix Espargaró, que és de per allà, d’en M. Llongueras, de l’Edu Palacios, de l’Àlex Sadó, d’en J. Xargay, d’en J. Castellet, etc.

4.- Ansu Fita. És punt i a part. No calla amb el futbol. És fanàtic del F. C. Martinenc, del F.C. Barcelona, del Girona F.C., del C.F. Igualada i del C.D. Tenerife.

Ara mateix, si tingués ungles, estarien totes rosegades amb les nervis que passa tot esperant els partits decisius del Girona amb el Rayo Vallecano.

1a. addenda: Molló, també és sinònim de fita i jaló.

Per cert, es preveu que un dia a no trigar gaire passarà a residir a la residència, una fita que vol que li diguin jaló. Ja tindrem embolic. Segons com vagi tot, haurà d’intervenir amb la seva autoritat moral la Fita d’Estats.

2a. addenda: Penso que, en general, hem estat molt injustes/tos amb les

fites.

3a addenda: Vull remarcar com aspecte positiu i significatiu de que poc a poc anem cap a la normalitat, de que a l’equip de govern, hi ha quatre fites del gènere femení (Fita d’Estats, Antra Fita, Barru Fita i Fita Paldi) i només dues del masculí (Pera Fita i Ansu Fita).

4a. addenda: Quan tinguin tots els temes legals resolts i estiguin efectivament constituïdes i inscrites com Associació, tenen pensat reclamar al fabricant de les galetes Fita Crackers, per ús indegut del seu nom.

“El no saber res d’un tema, et permet parlar-ne amb una gran eloqüència”. (George Bernard Shaw).

LA PEDRA ÉS LA DISCRETA QUIETUD

La pedra és la discreta quietud
en què maduren gestos i mirades,
cansats de l’aldarull i del desfici.

La immensitat deu tenir un marc de pedra
que mesura potser una mà d’infant
càlidament ingènua.

Reposo entre parets solemnes que em recorden
cants i converses, guanys de solitari
que no refusa cap mirall opac
per estimar més dignament la vida.

Suite de Parlavà (Miquel Martí i Pol)

Molt atentament,

El Tiet Jaume, conegut com Ex Slim i també com Jaime, cantante melódico/moderno.

Orgullós component, des de fa 2.409 dies, de la mítica colla de corriolistes radicals, Caminaires del Ter.

Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible i contumaç, del Futbol Club Martinenc. Ep! i condecorat amb l’escut d’or del Club.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

10 de juny de 2.021.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!