Com ho veieu això?

Miquel Martí i Pol. “I sobre tot no oblidis”. Poesia i reflexió.

I SOBRETOT, NO OBLIDIS.

I, sobretot, no oblidis que el teu temps

és aquest temps que t’ha tocat de viure:

no un altre, i no en desertis,

orgullós o covard, quan et sentis cridat

a prendre part, com tothom, en la lluita,

car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

Creix, això sí, en la llengua la tribu,

mot a mot, fidelíssim,

i en l’esperit de revolta que alerta

la teva gent contra la defallença,

perquè en tu s’acompleixi, poc a poc, el futur

i mai no et trobis desvalgut i sol.

Miquel Martí i Pol

(Juliol de 1.965)

Aquesta poesia, que va ser escrita en un context de lluita per la pervivència de l’idioma, formava part originàriament, d’un muntatge teatral que el grup Vermell x 4, de Centelles, va posar en escena l’any 1969, és a dir quatre anys després de ser escrita.

Molt més endavant el poema va ser inclòs a l’apartat “Altres poemes, o poemes solts”, del volum I de l’Obra poètica publicat per Edicions 62 l’any 2004.

El trobareu a la pàgina  359.

“Em vaig incorporar a tots els moviments que, a la meva comarca, maldaven per desvetllar la consciència nacional, per recuperar la identitat que ens havien volgut arrabassar”, explicava en un seminari fet als anys noranta.

“No ens és d’estranyar que Miquel Martí i Pol fes poemes amb una clara consciència de país” ens diu Montserrat Caralt, llicenciada en Història de l’Art i directora de la Fundació Martí i Pol.

I afegeix; “Cada dia podem llegir Martí i Pol des d’una perspectiva diferent segons el nostre propi moment vital”.

A mi, “I sobre tot no oblidis”, em sembla un poema adequat a la situació que tenim i al moment vital en que estem situats com a poble.

Ens parla de solidaritat.

El poeta ens assenyala amb el dit, més que res, als i les que ja hi estem predisposats.

Ens diu clarament que no defugim de les nostres responsabilitats, que no “deleguem”, que no ens fem els distrets.

Hem de respondre ara, no exhibir mèrits d’ahir, ni anunciar el que farem demà.

Encara que ens costi, encara que tinguem un sentiment d’inquietud, de neguit, o directament por.

Hem de participar en la vida de la col·lectivitat.

En definitiva, ens diu de forma nítida, que tots som protagonistes del poema “I, sobretot, no oblidis que el teu temps….…” i ens convoca, ens apel·la de forma directa.

Ens fa conscients de la responsabilitat que tenim en prendre part de la vida, de la comunitat, de la “tribu”.

No oblidis que “el teu temps” és aquest, “no un altre”.

No miris cap a una altra banda, lector/a, quan et sentis cridada per defensar el que és ben teu, perquè com ens diu amb encert Miquel Martí i Pol, el “teu lloc només tu pots omplir-lo”.

“Les seves paraules són com fites que ens guien per aquest llarg camí i, en moltes situacions de les que estem vivim, ens donen coratge i esperança”, escriuen a Barcelona llegeix, tot comentant aquest poema.

Com a curiositat, o no, al llibre “Tres dies a la presó: Un diàleg sense murs”, de Gemma Nierga, l’escriptora li demana a Jordi  Cuixart,  que porta a la butxaca i aquest li ensenya, a través del vidre del locutori, allò que duu i que diu que és el que porta sempre a la butxaca: una fotografia de la seva colla, el D.N.I. de la presó, una fitxa per a la cabina telefònica i aquest vers d’en Martí i Pol.

Amén.

“Les conviccions polítiques, són com la virginitat. Un cop perdudes, ja no es poden recuperar”. (Francesc Pi i Margall).

“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. (Joan Fuster).

“En la bandera de la libertad, bordé el amor más grande de mi vida”. (Federico García Lorca).

“Sigamos caminando”. (Manuel Jacobo Douglas Cartea Díaz).

El Tiet Jaume, també conegut com Apuesto Galán 1º, el Noi de la Camisa o Potenza della Lirica.

Soci n. 5 i seguidor empedreït, irreductible, contumaç, impersuasible, obstinat i incondicional del Futbol Club Martinenc. Ep!! i condecorat amb l’escut d’or del club.

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter. Des de 06 de novembre de 2.014.

Membre des de més o menys la mateixa època dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.777 del Futbol Club Barcelona. Des de 13 de març de 1.956.

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.

Membre del Grup del Llibre (per a què ens entenguem, una mena de Círculo de Lectores en versió catalana), des de novembre de 1.978, fins l’any 2.016 (o potser 2.017), en que van desaparèixer, em van deixar penjat i a més a més, es van emportar els meus calés.

El Bruc a 06 d’abril del 2.023

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!