Com ho veieu això?

Crec que ja podem incorporar Eduardo Inda al llistat de profetes majors (Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel) perquè els profetes menors (Oseas, Joel, Amós, Abdíes, Jonàs, Miqueas, Nahum, Habacuc, Sofoníes, Ageo, Zacaríes i Malaquíes), no li arriben ni a la sola de la sabata.

I quins mèrits ha contret l’amic Eduardo que el facin digne de ser encabit en tan selecte societat ?.

Doncs preneu nota de la profecia feta aquesta mateixa setmana a Marca :

“Las posibilidades de que Fernando Alonso no sea campeón del mundo, son cero o ninguna”.

Bé, parlem una mica del concepte de profecia.

El Diccionari de la Llengua Catalana editat per Enciclopèdia Catalana, ens diu respecte a la paraula profecia :

1.- Predicció de una cosa futura, per inspiració divina.

2.- Qualsevol predicció inspirada per alguna capacitat de pronosticació basada en càlculs, en conjectures, en astrologia, etc.

3.- Pronòstic escatològic o politic en llengua vulgar, en prosa o en vers. 

Aquesta tercera entrada és la mes adequada per a entatxonar les profecíes que va fent l’inclit i inefable Eduardo.

Hi ha també la anomenada profecia bíblica que consisteix en la projecció de precedents bíblics i l’us d’esdeveniments que permeten interpretar processos que a més de poder explicar el passat, inspiren el present i permeten entendre el futur.

La definició mes usada sobre la profecia bíblica, fa èmfasi en la predicció del futur, del mil-leni i finalment de l’Apocalipsi.

Dit això, existeixen moltes opinions respecte a com interpretar la profecia bíblica ; per un costat hi ha els que accepten sense qüestionar, tot detall literal i a l’altra banda, els que emfatitzen envers el significat dels simbols.

Un exemple d’un esdeveniment profètic és el d’Abraham, Lot i el judici sobre Sodoma i Gomorra. Observeu-hi, que :

a.- El diàleg entre Déu i Abraham és previ al judici i Déu revela la seva intenció, estableix que falten justos i deixa el camí lliure per a el judici sobre els malvats.

b.- Els àngels que arriben a la casa de Lot, són atacats pels sodomites i provoquen l’inici del judici, metre la intervenció divina aparta a Lot.

Veiem doncs una descripció que explica que és la profecia i els seus detalls més aparents, però no descriu el mecanisme que regeix el procés profètic. Perquè una teoria sigui acceptada, ha d’incloure un mecanisme que administri la funció que s’hi descriu.

Tot i això, molts teòlegs actuals creuen que les profecies vàren ser redactades després dels fets.

Queda clar, que l’amic Eduardo no ho ha fet així.

Ell sempre ha estat partidari de passar la maroma sense xarxa.

Ell és un autèntic “hidalgo”, un pròcer, un cavaller noble i magnànim, un senyor, un patrici, un altruista i un quixot!.

Per acabar, senyalar que hi ha dues situacions que s’esmenten sovint per a donar com a certa la teoria de que les profecies s’escribien després de que passessin les coses:
a.- La profecia sobre Tir. En aquest cas, es questiona novament la validesa de la profecia bíblica.
b.- La narrativa de Daniel, també s’esmenta sovint com un cas on la profecia va ser redactada després dels fets. Sabeu bé, que s’inclou com a part del debat, que va ser escrita com a reacció al regne d’Antioc IV Epífanes perquè va profanar l’altar al segle II a.C.

No em vull allargar. Amb molts dels que llegiu això ja n’hem parlat molts cops de tots aquests temes tan actuals i tan populars.

Amunt i crits.

Jaume Castellet

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!