Miquel Martí i Pol. “Ara mateix”. Interpretació.

Foto Miquel Martí

En el llibre de Miquel Martí i Pol, “L’àmbit de tots els àmbits”, editat l’any 1.981, és a dir, en aquells temps que alguns han definit com a transició cap a la democràcia i que jo veig com de ensarronada, farsa i engany, enfocat cap a la consolidació de la dictadura franquista, hi ha el conegudíssim poema “Ara mateix”, que tot i el pas dels anys, retrata amb gran exactitud el moment polític i social que estem vivint, i a més a més, ens recorda els temps que ja hem viscut des de la mort del llegendari, mític i inigualable assassí, Francisco Franco.

La vigència del poema, em sembla inqüestionable.

El poeta ens convida a reflexionar.

Jo, personalment, ja ho he fet (fa anys).

És molt important la data de creació del poema; any 1.981.

Era quan tot estava per fer, però creiem que tot era possible.

Aquest és el poema;

 ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar.

Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer.

Tenim a penes el que tenim i prou;

l’espai d’història concreta que ens pertoca

i un minúscul territori per a viure-la.

Posem-nos dempeus altra vegada

i que se senti la veu de tots,

solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I, en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora,

que tot està per fer i tot és possible.

I aquesta és la meva manera d’entendre’l;

“Enfilo aquesta agulla….. i em poso a apedaçar” >>>>> >>>>> comença una nova etapa i agafo l’eina per a començar a treballar, en aquest cas el fil i l’agulla. Vull recosir el que ja tinc, per a convertir-ho en un nou projecte.

 “Cap dels prodigis que anunciaven  taumaturgs insignes, no s’ha complert” >>>>>>>>>> ens deien que tot canviaria quan va morir el monstre, però no era veritat. No hi va haver cap trencament amb el passat i la pseudodemocràcia espanyola, va acabar bastint una Constitució tutelada per l’exèrcit i la judicatura franquista.

“De res (dictadura) a poc (democràcia espanyola) i sempre amb vent de cara” >>>>>>>>>> els que vivim a Catalunya, siguem catalans o no ho siguem, sempre, sempre, sempre, hem tingut el NO per resposta per part dels governs espanyols. A qualsevol demanda, proposta, suggeriment  o aspiració, ens han dit no, no, no, no i no. I per què no? Doncs perquè no!

 “I som on som, més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra….. hereus d’un temps de dubtes i renúncies” >>>>>>>>>> Som al final d’un camí, siguem conscients del poc que tenim, toquem de peus a terra. però no tornem enrere. Ja hem renunciat a massa coses, tant nosaltres com els que ens precediren.

 “I amb molts miralls mig estrafem la vida”>>>>>>>>>> Hem estat víctimes de l’engany, però també de l’auto-engany. Fora les falses aparences.

“De res no ens val l’enyor ni la complanta, ni el toc de displicent malenconia”>>>>>>>>>> ja no et pots fer l’indiferent, ja no serveix per a res el jersei o la corbata d’aquells que diuen ser “ciudadanos del mundo”, però no són res més que nacionalistes espanyols que creuen que el món s’ acaba al Pirineu i que van bramant contínuament; “la política, és pels polítics”

“Tenim a penes el que tenim i prou” >>>>>>>>>> la força de les urnes i un cansament històric, bíblic. Això si, estem fermament decidits. Tot i aquesta fatiga, el nostre destí  el decidirem nosaltres.

 “Posem-nos dempeus altra vegada” >>>>>>>>>> ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer, com deia l’enyorat Ovidi Monllor.

“Cridem qui som i que tothom ho escolti”>>>>>>>>>> <que el contrari no pensi que anem de farol. Si les sabem jugar, tenim com a mínim cinc bones cartes; determinació, voluntat de fer, intrepidesa, paciència i serenitat.

“I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui”>>>>>>>>>> Dins de les seves possibilitats, tothom ha de contribuir a la consecució de l’objectiu

 Tot està per fer i tot és possible” >>>>>>>>>> Que sàpiga tot déu, que si volem, el futur és nostre. Tenim molta feina, però estem capacitats per a fer-la.

Salut i República Catalana.

El Tiet Jaume, admirador d’en Martí i Pol i d’en John Keating (entre molts d’altres)

Soci  devot i fervorós del Futbol Club Martinenc

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *