Com ho veieu això?

Ja no em passarà més.

Ja em va passar el dia 24 d’octubre tot mirant la cursa de Fórmula 1 de Corea, m’ha tornat a passar aquest darrer diumenge veient la darrera de l’any que feien des d’Abu Dhabi i ja no em passarà més.

Tot són tàctiques i més tàctiques.

Que si s’han d’aturar a la segona volta, que si a la tercera, que si pneumàtics tous, mig tous o de pedra.

Que si un s’ha d’esperar a parar fins a que torni a sortir-ne un altra, que si he perdut la cursa perquè he parat abans d’hora, etc, etc, etc.

Que si haig d’espiar als de Ferrari quan jo corro amb Mac Laren.

Encara recordo com si fos ara, que l’any 2.007 sent corredor de McLaren en Fernando Alonso, es va produir un cas d’espionatge  de McLaren a Ferrari que va acabar amb l’acomiadament de Mike Coughlan, cap de diseny de McLaren, una multa de 100 milions de dòlars a la escuderia, si, si, cent milions de dòlars, la retirada de tots els punt del campionat conseguits per la escuderia McLaren i la condemna a dos anys de presó per a Nigel Stepney ex-enginyer de Ferrari que era el personatge que havia espiat per a McLaren i que temps abans ja havia estat acomiadat de Ferrari, acusat de sabotejar els seus propis cotxes.

Que si faig que s’estavelli expressament el meu company d’equip.

Recordo encara com si fos ara, com Nelsinho Piquet va ser obligat a xocar contra el mur seguint ordres d’equip al Gran Premi de Singapur de 2.008, per a que Fernando Alonso que conduïa l’altre Renault pogués aprofitar-se de la sortida a pista del pace car i així amb el reagrupament dels cotxes poder guanyar la cursa. Per aquest fet, en Flavio Briatore, director de la escudería Renault i mànager de Fernando Alonso va ser comdemnat a no trepitjar mai més un circuit de Fórmula 1 i Pat Symonds director tècnic de Renault a cinc anys d’inhabilitació. Aques cas va ser conegut com crash gate (veieu la foto que encapçala aquest post).

Que si obligo al meu company d’equip a deixar-se adelantar.

Encara recordo com si fos ara, entre d’altres motius per que era el dia del meu Sant, com en el Gran Premi d’Alemanya d’aquest any en Felipe Massa va ser obligat per Rob Smedley enginyer de pista de Ferrari a través de la ràdio que porten incorporada al casc i que no només va sentir en Massa, si no els milions d’espectadors que ho seguien per TV, a deixar-se adelantar pel seu company d’equip que “casualment” era en : taxin!! taxin!!, “efectiviwonder”, ho heu encertat : el gran Fernando Alonso!!. L’amic Rob, li va dir textualment a Felipe Massa :” Fernando és més ràpit que tu. Pots confirmar que has entès el missatge?. Aquesta enganyifa, va ser sentenciada amb una multa de uns 100.000 €

Es a dir, tot plegat, merda!!.

Ni fred, ni calor.

Cap èpica, cap emoció, cap sensibilitat.

Només tàctiques, astúcies i trucs i en el cas dels equips per els que corre en Fernando Alonso, tàctiques dolentes i trampes amanides amb fems que després ja s’arreglen amb uns quants calerons.

Res de res.

Només cotxes que van a tota hòstia, que sembla que vagin per unes víes com si fossin trens i que quan s’en surten es foten unes trompades impressionants.

De tota aquesta martingala, en diuen el circ de la F1.

Que més voldrien ells que fos un circ!!.

Per a ser-ho s’hauríen d’emmirallar, per exemple, en el Circ Cric, tot i que no tenen, de ben segur, la categoria suficient per a arribar ni a la sola de la gran sabata que calça el mític Tortell Poltrona.

Ja sé que en vaig escriure fa poc (24 d’octubre) en aquest mateix
bloc i pot ser que em faci pesat, però avui  és un dia adient per a tornar a recordar en Tazio Nuvolari, perquè abans d’ahir dia 16 feia anys que va nèixer a Castel d’Ario, prop de Mantova, aquell de qui Ferdinand Porsche va dir  “es el més gran corredor del passat, del present i del futur” i per a reblar el clau, l’Enzo Ferrari va afegir després de fer-ne  de copilot : “he tingut l’honor d’anar de passatger d’un mite”.

No n’hi ha hagut cap com ell.

Un altre dia ja parlaré, potser, d’en Juan Manuel Fangio, d’en Jim Clark, de l’Ayrton Senna da Silva i fins i tot d’en Michael Schumacher.

Sigamos caminando.

El Tiet Jaume.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!