Avui comença un nou macrojudici contra el poble basc, en aquest cas contra el moviment de solidaritat amb els presos polítics bascos. Es jutjaran 27 persones a l’Audiència Nacional de les Gestores Pro-Amnistia, Askatasuna (la seva successora), i Senideak (el col·lectiu de familiars de presos) entre altres, acusats de pertinença a ETA. Els demanen 10 anys de presó a cada un. Es dóna el cas que alguna de les persones ja és a la presó per pertànyer a Batasuna.
Des de la defensa ja donen per sentat que la sentència serà comdemnatòria, i que com a sentència política que serà ja està redactada d’avantmà.
I la veritat és que ja no sé què dir al respecte. L’ofensiva de l’estat espanyol contra l’esquerra abertzale encapçalada pel PSOE la trobo impressionantment salvatge i desmesurada. Que no parlin mai més de democràcia, siusplau. I els mitjans de comunicació que no es posin tant les mans al cap quan cauen quatre totxos d’una seu del PSOE sense veure tortures, persecució política i empresonament de tants ciutadans bascos. Són la gent del PSOE amb la connivència del PNB que estan convertitn EH en una zona de conflicte importantíssim, apostant per la repressió brutal en comptes del diàleg i les vies de solució del conflicte. I això vol dir que hi haurà molt de patiment, per part de tothom. Però sobretot, no ho oblidem, per als qui defensen un poble que no té els drets democràtics bàsics. Encara que les seves llàgrimes, els seus barrots, els seus familiars, les seves tortures, no surtin a la tele.
Cal tenir clar què està fent el PSOE al País Basc, incloent-hi el PSC que en forma part, i els qui donen suport a aquesta política. Cal tenir-ho clar quan ens acusen de no “condemnar la violència” als ajuntament per exemple. Quan ens acusen a nosaltres de ser els que defensem la violència. Cal dir clar i català que són còmplices o executors de la intensificiació dels plans de genocidi d’un poble. Potser no volen matar tots els bascos i basques un per un. Però sí que volen fer-los deixar d’existir com a bascos i basques. Són uns genocides. I després ens tocarà a nosaltres. Així de greu, i així de clar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!