Segurament n’hi ha que veuen el perill que una part massa important de la població comenci a preguntar-se perquè hem de suportar que els causants de la crisi i els que se’n beneficien segueixin engreixant la seva acumulació de capital a costa de les nostres vides. I una “marató contra la pobresa” que fa de tot menys qüestionar el sistema capitalista i la minoria que se’n beneficia, causants de tanta misèria, és potser una bona bàlvula d’escapament, per canalitzar aquesta indignació.
Com si no s’entén que hi hagi empreses i entitats financeres que deixen la gent sense casa i després promoguin una marató per a donar almoina als qui s’han quedat al carrer?
La marató que tenim totes i tots pendent és la de creure’ns que juntes ho podem tot, i que si patim un sistema econòmic opressor custiodat per uns sistemes polítics venuts, per molt fort que sembli, entre totes el podem derrotar.
Ara per ara, la cosa és ben crua i clara: van a per nosaltres. I només ens queda ser-ne conscients i respondre amb la lluita per la justícia i la dignitat.
O nosaltres, o ells. No falten cadires, sobra cinisme!
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/els-principals-patrocinadors-marato-van-guanyar-9300-milions-deuros-2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però mentre el capitalisme no cau, i el canviem per un altre sistema econòmic, deixem que els exclossos s’ho facin tot sols? On deixem la solidaritat? Solidaritat també és cedir (dónar) els excedents que podem tenir a gent que no té. Solidaritat també és estrenyes -encara més, si cal!- el cinturó per cedir (dónar) part de la nostra manutenció a algú altre que també ho necessiti. No tot s’ha d’esperar que ho faci l’Estat (estariem apanyats!, per no dir altre cosa, vist com actúa l’Estat amb els nostres diners): la societat civil s’ha d’organitzar, i no esperar que uns “elegits” ens ho facin tot, i encara menys que aquests “elegits” es comportin de manera moral.
La Marató pot tenir un component de rentat de cara (i no sols per les grans empreses…). Pot ser un aparador de contradiccions… Però, qui és el maco que no en té, de contradicions? Tothom en tenim, de contradiccions. Però hem de tenir clar que les contradiccions (i la impossiblitat d’abarcar tots els “fronts de lluita”) no ens han d’impedir actuar de la manera més honesta possible (encara que en molts casos això sigui una almoïna. “Almoïna” que serà ben rebuda per més d’una persona!).
Deixim adjuntar-li un poema:
William Booth, pastor metodista, fou el fundador de l’Exèrcit de Salvació (http://fr.wikipedia.org/wiki/Arm%C3%A9e_du_salut). Per alguns pot semblar una mera organització de tarannà “caritatiu” (dit amb l’acepció més pejorativa que molts blocaires agraden d’utilitzar). Sóc del parer de sentir les opinions dels receptors de les ajudes d’aquestes organitzacions “caritatives” (ens agradi més o menys l’ideari de dites organitzacions). Molts quedariem estorats, pel desmuntatje als propis prejuicis.
Atentament