Encara recordo la conversa per telèfon que vaig tenir fa molts anys estant al local de la Ronda Sant Antoni, seu entre d’altres de Maulets del Barcelonès, amb l’Aitana, que militava a València. M’explicà que havien matat en Guillem i detingut als seus amics. Estaven realment commocionats. Va ser un cop molt dur. Una topada amb la crua realita massa bèstia. Amb la realitat de qui mana realment, i quina impunitat tenen els qui els serveixen.
Anys després, encara hem de veure com segueixen les navalles i els
incendis pels carrers de València amb total impunitat. La batalla de
València segueix ben vigent. I hem de ser conscients, des de tots els
Països Catalans, que l’hem de guanyar. Si no ens haurem de lamentar
quan la tinguem a les portes de casa nostra, allà on sigui que visquem,
i segurament sigui massa tard…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!