Diumenge van emetre un fantàstic reportatge sobre el Partit Obrer d’Unificació Marxista a TV3. Em va agradar molt, i especialment emocionant va ser el testimoni d’homes i dones que hi van militar, un dels quals va morir abans de poder veure el reportatge.
Trobo molt important la feina que fan a TV3 per la recuperació de la memòria històrica amb reportatges de qualitat com aquest.
Va ser bo de recordar fets que s’han anat repetint al llarg de la història, i que es van donar a Catalunya de forma molt crua. I un d’ells és que els principals enemics de la revolució, acostumen a trobar-se no entre les files de l’enemic reaccionari, sinó entre els que comencen parlant de revolució i a la que aconsegueixen una mica de poder es tornen conservadors de cop i arremeten de forma implacable contra els qui estan disposats/des a donar-ho tot per la causa de la justícia i la llibertat, per la revolució. I això els va passar als del POUM. I entre ells el malguanyat Andreu Nin, que després de torturar-lo i assassinar-lo encara van tenir la barra d’acusar-lo de col·laborar amb els feixistes.
És increïble com al nostre país es va endegar una revolució que tenia a tot el món pendent, que la va ofegar el PSUC amb el suport d’Stallin, aquest Stallin que no van dubtar a criticar els del POUM quan feia les seves purgues assassinant l’esperit de la revolució que tant d’esforç havia costat. I ho van pagar car.
El més increïble, però, és que aquí hi hagi tan poca memòria històrica d’aquest important passat. Jo em sento orgullosa dels militants del POUM i la seva coherència, que tant de sofrint els va comportar. I que ens van ensenyar que si es vol, la revolució sempre és possible. Van perdre, però la van tocar amb la punta dels dits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!