Com en altres indrets arreu del món, les inundacions han estat trista notícia també al Brasil. I continuen.
Amics i parents m`han escrit preguntant com estava per aquí. Ara està plovent com toca a l`Amazonia per aquest temps. Però encara plovia poc fins ara, i aquest any els rius s`havien assecat com mai s`havia vist. El desgavell climàtic cada vegada és és clar.
Amb tot el respecte que mereixen aquestes desgràcies, cal callar i ajudar com es pugui. Però no podem deixar de rumiar i pensar en el que alguns qualifiquen de la major tragédia climática del Brasil.
Realment a tot al sud-est del Brasil, és a dir a Rio de Janiero, São Paulo i Mines Gerais, les pluges torrencials de l`estiu han estat terribles. Ja van unes 1.2000 persones entre morts i desapareguts. Com sempre, els més pobres la majoria. Però també àrees de luxe de la serra carioca s`han vist greument afectades.
El govern de Dilma des del primer moment s`ha abocat a l`ajuda. I el poble que ja sap que no pot esperar gaire del govern, també, amb solidaritat. Diuen que una campanha de Cáritas ha recollit més de 200.000 Reals al Brasil. I de l`Europa, Caritas ja ha recollit més de 300.000 euros, dels quals uns 100.000 espanyols (de fet, alguns devien ser catalans). Gràcies a tots els que esteu ajudant.
Però, com resoldre un problema que ve de lluny? Al final aquest desastre és el resultat de més d`una dècada de campi qui pugui, que cadascú s`ha hagut d`espabilar com podia per fer-se na caseta, ni que fos al fons d`un torrent o als marges de les muntanyes, amb greu perill d`esllavissades. La teoria era que quan menys intervingués el govern millor. I fins ara ha estat millor per a uns quants, és clar… tan sols per a uns quants.
Així un especialista en habitatge,
Edésio Fernandes està dient que “cal rediscutir urgentement polítiques alternatives a l`ocupació desordenada”. I
Mercadante, ministre de Dilma, reconeix que hi ha almenys uns 5.000 milions de persones vivint en indrets de risc, per inundacions o esllavissades, i ha anuanciat la creació d`un sistema nacional d`alerta, com està fent algun ajuntament, instal.lant sirenes. Molts van morir surpesos per la pluja mentre dormien.
Greenpeace diu que són culpables molta pluja, però també excés de desforestació, mentre els diputats ruralistes continuen volent reduir la protecció dels boscos prevista al Codi Forestal.
Leonardo Boff escriu que aquest és el preu que paguem per no escoltar la naturalesa. Us amics de la CPT diuen que potser ara els rics començaran a pensar que això de l`escalfament global també els pot tocar a ells. Mentre que un pensador colombià aquests dies estava dient per allà que l`ecologia “‘es el nou opi del poble”, una religió predicada pels actuals profetes de calamitats, explorant la por per demanar un respecte sagrat a la naturalesa. El problema és que les profecies es van complint.
