Rondônia, Brasil

Com si l’onada de l’ indignació hagués arribat per sorpresa al Brasil, les manifestacions d’ aquesta setmana a les principals ciutats del país no paren i cada dia surt més gent al carrer. El que havia començat com una protesta per l’augment del preu del bitllets dels autobusos a São Paulo (de 3,00 Reals a 3,20, a São Paulo, de 2,75 a 2,95 a Rio de Janeiro), que sembla poca cosa, s’ha convertit en un clam de revolta i de protesta generalitzada a tot el país.

Aixó poc després d’ una setmana de manifestacions dels indígenes, que estan essent arraconats pel govern del Brasil en nom del “progrés” i del “desenvolupament”, per un govern totalment al costat dels ruralistes i constructors de centrals hidroelèctriques.

Els mateixos dies que el govern inaugura de cop, en una espècie d’ assaig de la copa del món, cinc o sis grans estadis de futbol, alguns nous de trinca. D ‘esquena al circ oficial del futbol, milers de persones de les grans ciutats surten al carrer per demostrar la seva revolta i malestar, demanar diners per a l’ educació i sanitat pública, i no només per al futbol.

I els que es manifesten són gent del poble: Estudiants i traballadors, els que han d’ agafar l’ autobús i el metro cada dia, enfrentant diàriament cues, vagons i autobusos atapeïts a més no poder. Gent a qui el preu de una anada i una tornada diària se’ls acaba menjant uns sous ben justos i de mal aconseguir.

Aquesta nit més de 100.000 manifestants recorrien els carrers de Rio de Janeiro. Ahir els carrers del centre de São Paulo s’havien convertit en escenaris d’una batalla campal generalitzada, amb notables excessos de la policia, provocant una manifestació que feia de tot per mantenir-se pacífica.  Com està essent la manifestació d’ avui, després que les autoritats es comprometessin a mantenir la policia “sota control”. 

A Brasília els manifestants han ocupat l’ exterior de l’edifici del Parlament brasiler, un dels indrets més emblemàtics del país. Arreu del món els brasilers a l’ estranger s’han manifestat en solidaritat amb la gent del seu país.
I les declaracions de les autoritats comencen a baixar de to i a veure que la situació se’ls està escapant de les mans. Primer eren de total intolerància. Ara ja es veuen venir que algunes concessions seran inevitables.

Alguna cosa s’ està movent. Potser el poble finalment s’ ha adonat que la crisi també ha arribat al Brasil.