El bloc del Director (ILC)

[…] 

Acaba d’aparèixer el número 250 de l’etapa actual de la Revista de Catalunya, ara que fa vuitanta-cinc anys que, en plena dictadura de Primo de Rivera, la va fundar Antoni Rovira i Virgili, i setanta que se’n va interrompre la publicació, amb la derrota i l’exili, justament quan Armand Obiols n’era cap de redacció des de la Institució de les Lletres Catalanes.

Ahir els membres del consell de redacció Pilar Garcia-Sedas i Francesc Fontbona van parlar dels darrers vint-i-tres anys del projecte, recuperat el 1986 per Max Cahner. També hi va intervenir Vicenç Villatoro, que va remarcar la singularitat de la revista, una publicació de divulgació de l’alta cultura nascuda en un context de negació de la cultura catalana. Per això va qualificar gairebé de visionari Rovira i Virgili i va agrair la tenacitat no menys visionària de Cahner en el moment de la represa després de la dictadura franquista.

L’acte, doncs, va tenir també un caire d’homenatgea Cahner. I de reconeixement a Rovira i Virgili en la persona de la seva filla Teresa, que va fer-nos l’honor d’assistir-hi.