ROCKVIU

Serrat i Sabina, Palau Sant Jordi (Barcelona), 4 d’octubre de 2007

Al final del concert vaig entendre per què els fotògrafs haviem de guardar les càmeres després de la segona cançó (en principi ni les podiem tornar a entrar al Sant Jordi): quan al final del concert van cantar "La del pirata cojo" Serrat lluia la samarreta matalassera i Sabina la samarreta culé. Una foto d’això tiraria la seva reputació futbolera pel terra.

Article publicat a El Punt el dia 5 d’octubre de 2007

Dos són multitud
Serrat i Sabina emocionen el públic de Barcelona en el primer dels tres concerts previstos al Palau Sant Jordi
Xavier Mercadé
La gira compartida entre Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina, anomenada Dos pájaros de un tiro,
va arribar ahir finalment a Barcelona després de quaranta-tres concerts
per tot l’Estat i amb gairebé totes les entrades exhaurides en cada
parada. Barcelona tampoc ha estat una excepció i ja no queda cap
entrada per als tres concerts consecutius al Palau Sant Jordi. La gira,
després dels tres concerts a Barcelona i de passar per Múrcia i
Saragossa, creuarà l’Atlàntic i desembarcarà a l’Amèrica Llatina fins a
mitjan mes de desembre, i quedarà plasmada en un CD i DVD amb vista a
Nadal. Ahir, la complicitat del públic amb un Serrat que jugava a casa
i un Sabina gairebé tan venerat a Barcelona com el seu company de gira,
va ser absoluta.

Tal com va passar fa una setmana amb el concert
de The Police, els accessos a la muntanya de Montjuïc van quedar
col·lapsats per un públic més aviat madur que prefereix desplaçar-se
amb vehicle propi que no pas amb transport públic o utilitzant les
escales mecàniques per arribar al Sant Jordi. A causa de la pluja
caiguda durant tota la tarda, el concert va començar amb mitja hora de
retard. En un ambient desenfadat, l’actuació va començar amb un anunci
des de les pantalles de vídeo en què Iñaki Gabilondo anunciava la
suspensió del concert, un toc d’humor negre que jugava amb els ensurts
mèdics que han tingut els dos cantants en els últims anys. Amb un
bagatge conjunt de 51 discos editats, Joaquín Sabina i Joan Manuel
Serrat van triar mesclar les cançons Ocupen su localidad i Hoy puede ser un gran día
per iniciar el concert, amb un públic embogit que els va rebre amb
veritable veneració. Dues cançons que van donar la clau a un concert en
què van compartir els seus repertoris i es van alternar en les
actuacions. Dues icones de la cançó que van demostrar que són còmplices
i amics durant les poc més de dues hores i mitja de concert. Els dos
amb camisa negra i texans, Sabina, sense oblidar el seu bombí i amb la
nombrosa banda vestida també de color fosc, un grup d’acompanyament en
què no faltaven músics com Ricard Miralles per la banda de Serrat i
Pancho Varona, José Antonio Romero i Antonio García de Diego, fidels
escuders de Sabina. El cantant d’Úbeda va començar dient que havia
estat moltes vegades al Sant Jordi, però mai tan ben acompanyat,
referint-se al seu company d’escenari. Serrat li va respondre: «Avui
estàs molt llepaculs.» Un intercanvi de floretes i retrets que va durar
tota la nit.

Un dels moments més emotius del concert va ser quan Sabina va cantar en català amb Serrat Paraules d’amor,
seguida religiosament pel públic que omplia tots els racons del Sant
Jordi. La veu tremolosa i càlida de Serrat va conjugar-se amb la veu
trencada de Sabina també a Lucía, Señora, Penélope o un Tu nombre me sabe a hierba amb trompetes mariachis.

El concert també va tenir moments festius, com quan van reivindicar Peret amb El muerto vivo ?i el mateix Peret va aparèixer per sorpresa?. Per la part sabinera, no van faltar Princesa, Noches de boda, ¿Quién me ha robado el mes de abril?, Contigo ?en què Sabina va cantar la seva part en català? o Y sin embargo te quiero.
Un concert molt teatral en què no van faltar picades d’ullet entre l’un
i l’altre, canvis de vestuari, bromes i diàlegs constants. Al lloc de
marxandatge es podia comprar de tot sobre els dos artistes, des de
samarretes fins a encenedors. Però el millor record que es va endur el
públic van ser les cançons d’aquests dos canalles.