This is hardcore
Subterranean Kids, Centre Penitenciari La Model (Esquerra de l?Eixample-Barcelona), 17 de juny de 1991
Subterranean Kids va ser el grup més ràpid de totes les bandes de hardcore que es fan i desfan. Tota una icona del punk-hardcore de la Barcelona dels vuitanta que un bon dia van ser convidats a actuar al talego, a la presó La Model de Barcelona.
Possiblement hagi estat el públic més dur al que he vist enfrontar-se a un grup. Mimo, Boliche i els seus deixant-se la pell a sobre l?escenari, escopint tota la ràbia que portaven dins, intentant guanyar-se?ls i a canvi només rebien freds aplaudiments mentre tots feien cara d?estar en el concert per que ?cruel obvietat? no tenien res millor a fer. Tothom havia d?estar obligatòriament asegut i a mi em prohibiren taxativament que fes cap fotografia a la selecta concurrència. Finalment van haver de fer cas al públic que es dividia en dos sector ben diferenciats: els que demanaven cançons de Los Chichos i un altre més minoritari que volia ?una d?isidisi?. Tot i no saber-se la cançó, van intentar un "Highway to Hell" improvisant com podien i fent arribar el micro al sector més heavy (ho sento, una altre obvietat) dels interns. Se?n van sortir i el que podia haver estat el concert més gèlid dels SK va acabar en tot un èxit comedit… que ningú esperi escenes com la del final de la peli ?The Blues Brothers?.
Al menys no van tenir la mala fortuna de la cantant de Greta y Los Garbo que davant de població reclusa de Valdemoro, només començar el concert se li va ocórrer dir-lis ?gràcies per estar aquí!?.
Al que anàvem, els Subterranean Kids també tornen als escenaris deu anys després de la seva dissolució. Al mes de novembre els tindrem tocant per tot arreu. Més info al seu maiespeis.
Doncs ara que ho dius, els Subterranean Kids tenien una cançó que deia "Quiero sentirme libre", no gaire lluny de l’esperit taleguero del "Libre, libre quiero ser" dels Chichos…
Conyes tontes a banda, gràcies per compartir aquesta joia, Xavi. M’encanten les teves batalletes!