La Troba Kung-Fú, sala Apolo (Barcelona), 5 de maig de 2010

Crònica publicada a El Punt el dia 7 de maig de 2010

Sota una col

07/05/10 02:00

–

// <![CDATA[

var prefix = 'mailto:';
var suffix = '';
var attribs = '';
var path = 'hr' + 'ef' + '=';
var addy41800 = 'gvidal' + '@';
addy41800 = addy41800 + 'elpunt' + '.' + 'info';
var addy_text41800 = 'la troba kung-fú / xavier mercadé';
document.write( '‘ );
document.write( addy_text41800 );
document.write( ‘‘ );
// ]]>
la troba kung-fú / xavier
mercadé

Un bon dia en
Patufet es va posar la barretina i les espardenyes, un clavell morenet a
la solapa, va agafar l’acordió i va anar voltant per tot el planeta
omplint el sarró de cançons i tornades que sentia per les contrades més
llunyanes. I després d’un periple de més de tres-cents concerts i tres
anys rodant pel món, va tornar al Born (o a la Garriga), allà on no neva
ni plou, per buidar l’equipatge i empaquetar-lo en un CD anomenat, com
no podia ser de cap altra manera, La panxa del bou. Amb aquest
segon treball en estudi, La Troba Kung-Fú aconsegueix mantenir viva una
fusió d’estils enriquint-la amb les mil i una rumbes de les que canten
en la darrera cançó del disc. I allà on molts grups de l’escena mestissa
es troben ara en un carreró sense sortida, repetint esquemes i amb
sequera creativa, La Troba ha obert un nou camí fresc i optimista.

Sense
que el disc hagi arribat al carrer (tot i que a l’Apolo se’n venia una
versió prèvia per 5 euros) i amb l’únic avançament a la seva web de la
cançó Flor de primavera i un joc amb samplers sonors, el
públic no va fallar. Si del que es tracta és de fer-la grossa i començar
la festa des del primer acord, aquest garriguencs tenen la fórmula
màgica a la butxaca, una poció a base de rumba, cúmbia, hip-hop o
ranxeres ben farcides de percussions, amb la guitarra elèctrica més
accentuada que mai i amb l’omnipresent acordió de Joan Garriga.

El
gruix del concert el van dedicar a presentar íntegrament les noves
cançons, algunes de les quals es van definir tot d’una com a potencials
èxits: els aires colombians de María Hernández, la mediterrània
que es respira a la ja citada Flor de primavera, el hip-hop
trilingüe de Subway walk o Yo soy, una ranxera amb la
capacitat d’aixecar els ànims més decaiguts. Tot amanit amb alguns temes
del seu primer disc, Clavell morenet, com Loco & Motora,
Bufa el vent, Cumbia infierno o una versió d’El
fugitiu dels Xerramequ Tiquis Miquis i acompanyats per bons amics
com Sicus (Sabor de Gràcia), Rafaelito Salazar (Ai, Ai, Ai), Marc
Serrats (Xerramequ) i espectadores espontànies que pujaven a l’escenari
en plena eufòria i ballaruga. Per als bisos van quedar els temes més
clàssics i eficients com ara Rock rumberu,
Calor Calor, Volant o una versió de La cançó del
lladre que va acabar amb tota una festa gitana a sobre l’escenari.
Dues hores i mitja de festa i rumba, possiblement excessiu encara que no
ho semblava pel públic que va ballar-les fins l’infinit.

El set list de La Troba Kung-Fú (hi falta la tanda de bisos)