ROCKVIU

Night on the Brain, Sònar ? CCCB (Barcelona), 14 de juny de 2007

És curiós donar-se un passeig pel Sònar de dia observant al personal. Primer de tot constatar la massiva presència de guiris, deixant als indígenes en franca minoria. De tots plegats imperen aquells que en una postura totalment hedonista, no es mouen del seu metro quadrat de gespa artificial, posant per qualsevol coolhunter o fotògraf que s?acosti, mentre llueixen les darreres tendències d?ulleres de sol, draps i sabates (imperen les xancletes). Dels que es passen el festival a la gespa també destaquen els guiris d?aspecte de hooligan que només mostren senyals de vida a la que el bombo puja d?intensitat simultàniament amb les substàncies que estiguin digerint. Hi ha també els presumptes interessats per la música que no canviaran la seva compostura ni la pose intel·lectual ni que el que surti dels altaveus li estigui taladrant els timpans. I després hi ha fins i tot algun pajessot com jo que intenta descobrir per què el Sònar és el que és o el que volen que sigui.

Ahir per la tarda vaig poder veure a Piana, un parell de xineses delicades i amb una bona veu. També vaig passar per White, un duet també chinés format per una nena sortida d?un manga tocant teclats i fotent-li hòsties a bidons de cervesa i acompanyada per un col·lega que extreia sorolls a una cafetera o torturava les guitarres. Amb l?asiàtic de Ohio Burning Star Core vaig tenir el dubte: després de deu minuts d?actuació no sabia si encara estava provant so, afinant el violí o de veritat ja havia començat l?actuació. Del quartet barceloní Night on The Brain la única cosa que ressaltaria seria que utilitzessin el comandament de la Wii com a instrument musical i la seva enigmàtica teclista (veure la foto). Vaig abandonar el CCCB mentre els barcelonins Dorian feien un viatge a la dècada dels vuitanta, bateria electrònica inclosa.

Demà, més.