Són quatre dies però ja han passat vint anys
El Último de la Fila + Duncan Dhu, Studio 54 (Barcelona), 17 de març de 1987
Ja que aquesta setmana el guapo d’El Último de la Fila ha tingut un lloc destacat en aquest bloc, ara anem a per l’altre. Aquí tenim el lleig del grup juntament amb el lleig dels Duncan Dhu a la enyorada sala Studio 54 del Paral·lel barceloní, a la festa dels premis de Radio 3. Tots dos juntets van cantar allò de "y cien gaviotas dónde iraaán", amb una col·lecció de galls imperdonables (es pot trobar aquest enregistrament en algun disc pirata d’EUDLF).
Aquella nit també hi van tocar Las Ruedas, Los Ronaldos i Los Rebeldes. I no ens oblidem del Flowers, que en un discurs que ningú li va demanar va deixar per la posteritat aquella sentència immortal: "el pop s’escriu amb tres lletres: els Whos, els Jams, el pop-arts i els Kinks".
(Odio l’olor a fixador que em queda als dits després de remenar fotos antigues de l’arxiu)
Duncan i El Último, sempre he pensat que aquest dos grups van esgotar la seva inspiració als primer discos. La resta són infumables. I la carrera en solitari dels dos és igual de patética. La de Mikel és molt trista, sense poder tornar a tenir l’éxit de la seva banda original, i la de Manolo ha estat absolutament ridícula. Hi ha qui es cregui aquelles lletres rimbombants i plenes de tonteries?
La frase del Flowers és per emmarcarla. Per cert, no sé si sabies que existeix una mena de blog-homenatge a aquesta insigne figura del rock barceloní:
http://esigualquechillais.blogspot.com/