ROCKVIU

Nick Cave, Pavelló Olímpic (Badalona), 25 d’abril de 2008

És millor Nick Cave en un fred poliesportiu o en una atapeïda sala veient-lo entre columna i columna? Sens dubte va ser molt millor que veure’l al FIB de 2005 envoltat de guiris alcoholitzats esperant el concert d’Oasis. A mi em va agradar més en el FIB, amb un repertori i un espectacle pensat per a grans recintes. Ahir Nick Cave portava una llum i un so apropiat per una sala però no per una canxa esportiva. De totes maneres, un gran concert per no oblidar, més o menys com les altres quatre vegades que l’havia vist.

(segueix)
I de nou un contracte que havíem de signar a canvi de que Nick Cave ens deixés fotografiar-lo només una sola cançó a la penombra. Just quatre minutets sota una llum tènue que ens obligava a subexposar, a centrar-nos només en ell sense plantejar-nos ni un sol canvi d’objectiu ni de situació i oblidar-nos de la banda. Una llàstima, ja que Warren Ellis va estar incommensurable.

Curiosa estampa a la porta: el públic que sortia satisfet i content del concert s’havia d’anar en compte en no trepitjar nenes que estaven amb sacs de dormir fent vivac fins diumenge pel concert dels Backstreet Boys. Disset noies i un noi: el que fan alguns per lligar!