ROCKVIU

Manel, sala Apolo (Barcelona), 22 de maig de 2009

El concert d’ahir dels Manel només cal enfocar-lo de manera elogiosa, un triomf indiscutible amb tota la sala Apolo convertida en un immens karaoke amb els millors professors europeus. Tan indiscutible com un 2-6 conta el Madrid o guanyar la Copa del Generalísimo (perdó! la copa del Rei) amb quatre gols. I com en l’equip de Guardiola, cuidant el planter i cercant la poesia en la senzillesa d’un joc efectiu. Un equip que deixa satisfet a tothom, des del més xic de la casa al més veterà. I amb una música que tant pot enquadrar-se en una festa infantil, en una colònia industrial, en festivals indies com el Primavera Club o el Let’s Festival, acompanyant-me en els pitjors moments, en una sobretaula, fent per-versions, al mig del carrer o en un Festival Internacional de Guitarra com va ser ahir.

Concients que justament el directe era on més afluixava el projecte, els Manel van sortir reforçats i guanyadors amb una secció de vent, una altre de corda, un acordionista, una vocalista i fins i tot una coral. No cal a dir que en aquest format moments com “Captatio Benevolentiae” van aconseguir posar la pell de gallina. I “En la que en Bernat se’t troba” si va acostar amb força.

Ara els Manel semblen haver tocat un suposat sostre amb el seu primer disc. A partir d’ara els toca ja la renovació (sobretot en els acudits) i noves cançons per veure si a sobre d’aquesta teulada encara hi ha més espai per explorar.

El set list dels Manel
Ho sento per aquesta petita legió de detractors que va creixent dia a dia… crec que tindrem ukelele per alguna temporada més.