ROCKVIU

Manolo García, Teatre Auditori (Sant Cugat), 22 de maig de 2008

Bé, la maquinària ja està en marxa i no puc evitar una sensació de dejà vu després d’haver vist els dos primers concerts no oficials de la nova gira de Manolo García. Gairebé la mateixa banda, fins i tot els decorats són molt similars al de gires passades.

Però també dins de les coses que es repeteixen hi ha també la entrega i la força d’aquest senyor ja grandet (mai ha dit la seva edat) a sobre de l’escenari, capaç d’estar-se dues hores i vint minuts sobre l’escenari sense defallir en cap moment.

En quan al repertori, doncs ja ho podeu veure al set list que afaga la seva germana Carmen en l’arxiu adjunt: gairebé tot el disc nou, àmplia repassada a la seva discografia i tres perles d’El Último: Bailaré como un indio, El loco de la calle i Insurrección (aquesta no surt a la llista).

Més teca i fotos a vull llegir la resta de l’article

I el públic? Doncs la mescla intergeneracional i de diferent procedència social que conviu en els darrers anys en el concerts del músic del Poble Nou. Però de ben segur que erem molt pocs, poquíssims els que hem resistit des dels temps del concert d’Studio 54 i dels primers anys d’EUDLF.

I enhorabona a l’Albert Puig per aquesta nova iniciativa anomentada Camaleons. Avui en dia resulta tot un luxe que només per anar al concert et regalin una samarreta (guarda’m una XL, Albert!), un llibret molt ben editat amb l’exposició que hi havia al vestíbul amb quadres de’n Manolo i una copeta per a tothom en acabar el concert.