“Me llamo Earl”
Eagles of Death Metal, sala Apolo (Barcelona), 23 de febrer de 2007
Heu vist mai la sèrie "Me llamo Earl" ("My name is Earl")? La fan a La Sexta a dos quarts de deu i també a la Fox cada dia a mitjanit, i és en aquest segon canal on la veig molts dies quan torno dels concerts. I m’he tornat addicte. Una recomenació molt especial que em va fer en un sopar de Nadal en Jordi Vidal del diari El Punt i una sèrie de culte a l’alçada d’"Els joves", ?Dr Slump? o "Dancing Days". I no exagero. Va sobre un cabró amb totes les lletres (Jason Lee), amb tota una vida dedicada a fer el filldeputa fins que un bon dia, després d’un greu accident, decideix portar-se bé, restituir tot el mal fet i perseguir el karma per poder ser una bona persona. Tot envoltat per una colla de secundaris que, començant amb un germà encara més brètol i gamarús, no tenen cap desperdici.
I a què venia això? Ah si, doncs que Jesse Hughes, líder dels Eagles of Death Metal i exQueens of the Stone Age, recordava poderosament al cantó més barroer d?Earl J. Hickey (ben mirat, també te un aire a James Hetfield dels Metallica, encara que, si fa o no fa ,és el mateix). Tot un pinxo, un xuloputes amb ulleres fosques preocupat entre cançó i cançó per enclenxinar-se els cabells i el mostatxo, i si calia també col·locant-se bé el paquet. I durant tota l?actuació va dedicar-se a tirar els trastos a totes i cada una de les xicotes que hi havia a la primera filera i també a les de la segona i de la tercera i així fins arribar a les cambreres del segon pis. És a dir, a qualsevol ésser humà amb pits que hi corregués per la sala. Estava clar que aquella nit Jesse Hughes volia cardar. I si no ho aconseguia ja tenia previst un plan B: per la tarda, després d?una sessió de fotos ja va ficar-li l?ull al Bagdad de Nou de Rambla i va assegurar que possiblement acabaria la nit allà buscant el karma entre les cuixes de les vedettes.
Pero va ser tot un senyor concertàs! i jo almenys em pixava amb les pujades de to del senyor Hugues, el retrat vivent de la estrella de rock and roll portada al límit xD
Jo tampoc comparteixo la visió del Xavier respecte el Jesse, molta gent creu que va de guaperes pero no és aixi, es un showman, i un gran artista, va fer vibrar tota la gent del public i realment va ser molt proper a tothom, abans del concert el vai trobar per la Platea, i vam mantenir una converça amb el poc angles que se, i es un tio super agradable, no va de xulo com altres cantants que quan tenen un cert prestigui no ti pots ni acostar, no te fums de fama, i si pot parlar agradablement.