Manel fan el gran salt a Reus

El grup inicia l’esperada gira, amb totes les entrades venudes, al teatre Bartrina de la capital del Baix Camp

27/03/11 08:41

–
REUS
–

Xavier Mercadéemail protegit

Ahir el teatre Bartrina de Reus va ser el punt de sortida de la gira
de presentació del segon disc de Manel, 10 milles per veure una bona
armadura, que es preveu memorable. El grup ja havia foguejat el seu
repertori nou en una curta actuació de set cançons a l’FNAC de plaça
Catalunya, per a només 100 espectadors el dia que va sortir a la venda
el disc i, dijous passat, en un assaig amb públic a la Sala Salamandra
de l’Hospitalet de Llobregat.

Amb els motors ja en marxa, el grup
va començar a Reus una gira que està penjant el cartell de “tot venut” a
cadascun dels concerts previstos –entre els més destacats, cinc
vetllades al Teatre Romea de Barcelona i dues més al Teatro Lara de
Madrid–. També han previst actuar en alguns dels principals festivals
d’estiu com ara el Pop Arb d’Arbúcies, el South Pop de Sevilla i el SOS
4.8 de Múrcia.

Van encetar el primer concert oficial d’aquesta
gira amb petits moments de dubtes i afinacions. “Gràcies; aquests trenta
segons incòmodes formen part de l’espectacle”, va reconèixer Guillem
Gisbert, abans de començar el concert amb El Miquel i l’Olga tornen.
“Aquest és el primer concert de la gira; esperem que la part positiva
superi els problemes de rodatge”, va confessar, abans de tocar El gran
salt i Boomerang, dos temes del nou disc que van enllaçar amb el ja
clàssic Pla quinquennal del seu treball de debut.

Ja des de la
primera cançó, el públic els va acompanyar picant de mans i seguint les
lletres de les cançons amb un somriure de complicitat. Amb La bola de
cristall es van posar més transcendents amb aquell vers que acaba amb
“la vida que ens hem perdut, simplement no existeix.” La cançó del
soldadet va servir per destapar els característics monòlegs de Gisbert.
En aquest cas va situar el seu company Roger Padilla al vaixell Nautilus
de l’Estartit, seduït per la vista del fons marí. Conscients de la
màgia que hi ha amagada a Aniversari, van saber crear una atmosfera
especial al principi de la cançó, sens dubte un esperat instant (“Que
demani un desig!”) que marcarà els concerts d’aquesta gira. Tota la
exuberància musical de l’original queda suplerta amb cors i guitarres
intenses. Sense cap més element escenogràfic que els quatre músics a
l’escenari, Captatio venevolentiae va continuar amb la mateixa
intensitat emocional marcant el clímax del concert.

Benach, a la platea

Al
Mar, dedicada al músic tarragoní Espaldamaceta, va mostrar els músics
més distesos, i va ser rebuda amb forts aplaudiments mentre
l’expresident del Parlament Ernest Benach penjava fotos i comentaris al
Twitter des d’una butaca de platea: “Impressionant, la gent ja se sap
les cançons!”. Ai, Dolors transformada en una cançó més meditada va
donar pas a Benvingut que va ser rebuda amb un “guapos i
collonuts”, floretes llançades per les primeres fileres i que va servir
per tancar el gros del concert una hora després d’haver-lo començat.
L’èpica casolana de Criticarem les noves modes de pentinats va obrir la
tanda de bisos. Tot i que la gent demanava El bròquil (la versió de La
tortura de Shakira), el grup es va decantar per la versió del Common people (Gent normal)
de Pulp, precedida per un altre monòleg a propòsit d’una cervesa presa
al bar El Carrilet de Reus. Amb En la que el Bernat se’t troba el públic
va intentar fer el joc de veus que la va popularitzar en la gira de
l’any passat, però els Manel han buscat no caure en els vells costums i
vicis de la mateixa manera que també han eliminat del repertori les
cèlebres Corrandes de la parella estable. En canvi, sí que van demanar la col·laboració del públic per acomiadar el concert amb Deixa-la, Toni, deixa-la, accentuant més la melodia d’havanera amb els cors del públic.

Manel
és un grup que està arrelant en l’imaginari popular del país i que, amb
concerts senzills, sense pirotècnia ni més efectes especials que la
il·luminació, aconseguiran fer una de les gires més comentades i amb més
èxit de la temporada. El directe sona molt més compacte. Són conscients
de les seves limitacions, i d’això en fan virtut. Aconsegueixen un
públic fidel i expectant. Això no ha fet més que començar.