ROCKVIU

Johnny Winter, Palau d?Esports (Barcelona), 18 de maig de 1990

Un cop que el meu Gerard (7 anys i mig) ja s?ha cruspit la meva col·lecció de Super López i Mortadelos vam descobrir a la part de la biblioteca dedicada als còmics un llibre editat l?any 1994 pels laboratoris Foto Sistema anomenat ?Historia de la fotografia en cómic?. De conya! així podré explicar-li abans d?anar a dormir com fèiem les fotografies fa anys… tants anys que semblava que li parlés de la prehistòria.

Segueix a Vull llegir la resta de l’article

No és gens fàcil parlar de sals de plata, emulsions, material sensible,
rodets, reveladors, banys d?atur i fixadors, ampliadores, positius i
negatius a un personatge que des de que va néixer va conèixer la
fotografia digital, familitaritzant-se des de petitó aprenent en els
safaris fotogràfics que fem a l?estiu. Li va resultar gairebé
incomprensible els procés i el temps d?espera que requeria fer les
fotos amb una càmera analògica.

A mi em va quedar clar més que
mai el pas de gegant que ha fet la fotografia en poc menys d?una
dècada. Si ens posem romàntics potser enyoràrem de vegades aquella
època i l?artesania del quarto fosc, però si som pràctics la fotografia
digital ens ha tret molts maldecaps i ens ha facilitat la feina encara
que el que abans invertíem en rodets ara ho hem de fer en discos durs i
dvd?s per emmagatzemar les imatges.

I què te a veure això amb
Johnny Winter? Doncs que a l?obrir el llibre em van caure unes tires de
diapositives del músic albí tocant en un fastuós i inoblidable concert
al Palau d?Esports de Barcelona (res a veure amb el Winter decrèpit que
hem vist els darrers anys). Un format, la diapositiva, que gairebé no
vaig utilitzar a la època analògica, sempre vaig preferir el negatiu
per motius pràctics. En aquest cas va ser un rodet que va quedar
enrotllat durant anys en un pot de fotos. Un dia fent ordre el vaig
deixar planxant-se en les planes del llibre i d?aquí a l?oblit de la
biblioteca fins descobrir-los de nou la setmana passada.