ROCKVIU

Heroes del Silencio, Estadi de la Romareda (Saragossa), 10 d’octubre de 2007

Article publicat al diari El Punt el dia 12 d’octubre de 2007

Música/Heroes del Silencio
Lloc i dia: Estadi de la Romareda (Saragossa), 10 d?ocbtubre de 2007

La llegenda dels herois

Xavier Mercadé
Deia Enrique Bunbury l?any 1999:?tan sols ens podríem ajuntar de nou en un hipotètic cas d?un cop d?estat on el dictador de torn hagués estat tant fan nostre que ens posés una pistola al cap per que tornéssim a tocar junts. Només podria passar en un cas de vida o mort?. Sense cap pistola amenaçant, els Heroes del Silencio van tornar a trepitjar un escenari el passat dia 15 de setembre a Guatemala i dimecres van fer a Saragossa el primer dels quatre i únics concerts a l?Estat. I no sols ha canviat la mentalitat dels components del grup, també ha canviat la concepció que el públic tenia d?ells. Si fa anys Heroes era un dels grups més criticats i de qui es feien més acudits, amb el temps que hi ha hagut des de la seva separació, han passat a ser un grup que es mereix un respecte. I aquest respecte se?l van guanyar de sobres el passat dimecres sobre l?immens escenari de l?estadi de la Romareda amb un concert incontestable.
Era increible veure com tota la ciutat estava volcada en el retorn del seu grup més cèlebre i al camp no hi faltaven els mocadors baturros que anunciaven que la ciutat ja viu les seves festes del Pilar. 37.000 persones vingudes d?arreu de la península amb molts pares acompanyant als fills en una cerimònia iniciàtica. Una bogeria que a la Romareda es va traduïr en un èxtasi col·lectiu. I no parlem només de la impressionant estampa de l?estadi il·luminada per una bateria de mòbils a La chispa adecuada, les flamarades d?Avalancha, el record de quan tocaven en clubs en el set electroacústic al mig del públic o deixar-se la gola cantant Entre dos tierras, La herida o Maldito duende. Era un èxtasi que en els primers minuts de concert va escampar la pluja que havia caigut per la tarda i va fer oblidar oblidar el fred, ?teniu fret? Aquest fotut Pilar!? va saludar el cantant i guitarrista al començar el concert. Un grup que va sortir a l?escenari per demostrar que la seva llegenda era certa i que ho anaven a donar tot malgrat la grip que portaven a sobre, un malestar que només es va notar cap al final del concert quan a Bunbury li va fallar una mica la veu i Juan Valdivia es va veure obligat a tocar asegut.
Bunbury, vestit de negre, es va convertir des de la primera cançó (El estanque) en el centre d?atenció d?un escenari que s?endinsava al públic a través d?una pasarel·la disfrutant de la seva condició d?estrella del rock mesiànica. Més quiets estaven a la seva dreta el baixista Joaquin Cardiel, a la seva esquerra Juan Valdivia i darrera seu el bateria Pedro Andreu. Per aquesta gira se?ls ha unit Gonzalo Valdivia, germà de Juan, en subtitució d?Alan Boguslavski. Tots ells en un escenari adequat per concerts d?estadi, amb les seves pantalles de vídeo, els seus jocs lumínics i un equip de so envejable. Un grup que, després de deu anys separats no sols ningú els hi ha pogut fer ombra sino que han aconseguit augmentar la seva llegenda.