ROCKVIU

Gerard Quintana, Espacio Movistar (Barcelona), 29 de març de 2008

Podré tornar enrera
quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrera
quan sigui massa tard...

(crónica)

Crònica publicada a El Punt el dia 2 d’abril de 2008

El brou ja és al foc

música

GERARD QUINTANA / XAVIER MERCADÉ

Gerard Quintana ja havia presentat les cançons del seu tercer disc, Treu banya, en cinc concerts al Maldà el mes d’octubre, que van esdevenir una mena de work in progress
del que va ser la creació i enregistrament del disc. El seu concert de
dissabte a l’Espai Movistar, però, va ser força diferent. Quintana ha
reestructurat la seva banda i l’ha reforçada per tornar a visitar
espais rockers i elèctrics que havien quedat oblidats en la seva
carrera en solitari.

Un Quintana inèdit que en els últims anys
només era possible veure en auditoris i en sales amb el públic assegut
i que amb aquest format podrà ampliar el seu públic en places més grans
i multitudinàries, sobretot en la temporada d’estiu. Flanquejat per les
guitarres dels sempre encertats Jordi Busquets i Francesc Bertran
Pelut, i sota el coixí psicodèlic dels teclats de Xavi Lloses juntament
amb el jove Víctor Garcia a la bateria, Manel Vega al baix i Rosa Pou a
les segones veus.

El concert de l’ex-Sopa de Cabra es va
ressentir d’uns dies en què l’oferta de concerts en català a Barcelona
s’ha disparat (Lax’n’Busto, Gossos, Elèctrica Dharma, Antònia Font…),
amb una tímida resposta de públic però suficient per avaluar com a
positiu aquest canvi de registre. Tot i que les cançons de la seva
carrera en solitari perden el detallisme que tindrien en una distància
curta i acústica, també guanyen en consistència i contundència. Ja no cal mirar enrere, Blau o En pau
troben un nou llenguatge per arribar al públic sense perdre la càrrega
poètica. I tot mesclat amb clàssics recuperats del seu passat al
capdavant de Sopa de Cabra: Instants del temps, Sents, Hores bruixes amb un interessant rapejat final, deixant-se la gola a Els teus somnis, Camins, El far del sud i un Carrer dels torrats que
encara manté la força i la saviesa dels vells temps. Era en aquestes
visites al passat quan se’l veia com fa deu anys, lliurat a la música,
exultant i amb un somriure d’orella a orella. Fa uns mesos al número 2
de la revista Sons de la Mediterrània, l’autor reconeixia haver
estat «un intimista poètic disfressat de rocker estripat per ser
acceptat pel meu entorn i pel grup», veient-lo de nou saltant a sobre
l’escenari i fent postures al costat dels guitarristes va deixar clar
que encara queda un pòsit de rebel·lia elèctrica dins del seu imaginari.

Quintana
no va saludar els presents amb el clàssic «Bona nit, malparits!» però
sí que es va acomiadar fent el símbol inequívoc de les banyes amb les
dues mans, un senyal ben carregat de complicitat. Curiosament, el
concert que va oferir Josep Thió un mes abans a l’Auditori va estar
també força farcit de temes de Sopa de Cabra (Lletania, L’Empordà, Nits de glòria), i tant Thió com Quintana han obert la caixa dels trons en el número especial 150 de la revista Enderrock,
que sortirà aquest mes d’abril, al declarar-se oberts a un possible i
puntual retorn dels Sopa. El brou ja és al foc i escalfant-se?

Lloc i dia: Espai Movistar (Barcelona), dissabte 29 de març.