ROCKVIU

Franz Ferdinand, Espacio Movistar (Barcelona), 24 de novembre de 2008

Crònica del concert dels Ferdinand
Crònica publicada al diari El Punt el dia 28 de novembre de 2008

Futur agredolç

música

FRANZ FERDINAND / XAVIER MERCADÉ.

El
pop britànic ha sabut sempre deixar una bona col·lecció de cadàvers
exquisits de grups que podien haver estat grans i que han quedat en
només bones intencions. Aquí tenim els exemples recents de Klaxons, The
Horrors o The Rakes, grups que havien de menjar-s’ho tot i van acabar
recollint les molles en els escenaris secundaris dels grans festivals
d’estiu. Tot i que les primeres actuacions de Franz Ferdinand en
festivals com el Primavera Sound no els auguraven un llarg futur, la
sort els va somriure i van saber forjar-se el camí gràcies a cançons
com ara Take me out, Walk away o Do you want to?, que van convertir-se en himnes per a una generació faltada de referents.

Dilluns passat, Franz Ferdinand van fer un avançament de les noves cançons del que serà el seu nou disc, Tonight,
previst per al gener de l’any que ve. Una actuació inclosa en una gira
per sales de petita i mitjana capacitat i que la ciutat de Barcelona va
tenir la sort d’acollir en una de les darreres actuacions que es faran
a l’Espacio Movistar abans del seu tancament a finals d’any. Un concert
pel qual les 1.200 entrades posades a la venda van durar un sospir, una
mica més del que van durar les 400 invitacions que el grup va repartir
des del seu Myspace.

Els actuals Franz Ferdinand no són ni els
xavals inexperts del 2004 ni els que a l’any següent no deixaven pedra
sobre pedra al Pavelló Olímpic de Badalona i encapçalaven el cartell
del festival de Benicàssim. A sobre l’escenari de l’envelat telefònic,
la banda d’Alex Kapranos va semblar més continguda i relaxada,
interessada a preservar el que han aconseguit fins ara i forçant una
adolescència que, naturalment, van perdent amb els anys. I ja cal que
ho intentin conservar, ja que els vénen mal dades: cap de les cinc
noves cançons que van presentar va tenir la força immediata dels seus hits. Ni Bite hard o Turn in on, que van sonar al principi de l’actuació, ni No young girls never know, que va sonar a meitat de concert, ni tampoc aquest estrany experiment ballable anomenat Ulysses, que
ja es pot escoltar a la xarxa, van tenir la capacitat de catarsi que
tenen les peces dels dos primers discos del grup de Glasgow. Només el
final accelerat i carregat d’adrenalina de What she came for
feien aixecar alguna cosa més que les celles als seguidors més
insubornables. Això sí, cal dir que per permetre jutjar les noves peces
calia tenir una oïda molt preparada, ja que el so del concert va ser
infame, injust per a qualsevol músic. El grup, en definitiva, només va
prémer l’accelerador en la tanda final de bisos d’un concert
excessivament curt (només una hora i quart) que va deixar una sensació
agredolça.

Lloc i dia: Espacio Movistar (Barcelona), 24 de novembre