ROCKVIU

Luís Aguilé, carrer Rosés-Festes de Sants, 26 d’agost de 2008

Leonard Cohen, Engelbert Humperdinck, Tom Waits, Paco Ibáñez, Carles Belda, Frank Sinatra, Paul Anka, Joan Manuel Serrat, Tom Jones, Charles Aznavour, Barry Manilow… ens deixem a algú? es clar que si: a Luís Aguilé! L’autor, compositor i inèrpret de 480 cançons, dues vegades finalista del premi Planeta però que en els darrers anys ha estat injustament relegat al circuit de l’Imserso. Músic rocker a la seva Argentina natal, cantant ie-ié quan va emigrar fins Barcelona on va viure 22 anys i mestre avanguardista d’allò que posteriorment es va donar a conèixer com “La cançó de l’estiu”.

Ahir aquest mite vivent va visitar les festes de Sants amb un concert de l’alçada d’un campanar. Exigent amb el seu propi playback, va haver de parar fins a cinc vegades l’inici del concert ja que el CD que portava la seva dona no sonava com havia de sonar. Fet un cromo (l’edat no perdona) i amb una bonica americana blava rematada per un mocador vermell i l’inevitable corbata ostentosa, Aguilé va repassar els seus grans èxits.

Himnes proletaris com “Es una lata el trabajar”, la seva visió de la lluita obrera a “Soy currante” o aquella cançó infantil reivindicativa amb versos com”el heroe es mi papa, que sale a trabajar y que hace muchas cuentas para poder pagar. El hada es mi mama,que todo hace brillar”. Tampoc van faltar notes d’humor amb acudits sobre Thatcher, Gorbachov i Castro que feia dècades que no escoltàvem. Himnes d’inquebrantable caire positiu com “Camina camina” i desenterrant oldies de la música en català com aquell contestatari “Tornaré aimada Catalunya” que va enregistrar l’any 1975, dos mesos abans de la mort de Franco, cançó que va ser rematada per una lectura a capella de “Rosó”.

I això per no parlar de clàssics de la cançó testimonial i la música popular com són “Dile”, “La chatunga”, “El tio calambres” o”Juanita banana” que van posar en èxtasi al públic que omplia el carrer Rosés. Un públic amb una pole position formada principalment per senyores i senyors integristes prop de la cinquantena que cantaven totes les cançons i on ni els sectors més freakistes s’atrevien a endinsar-se.

Un extasiat integrista fotografiat…

Després d’haver-se fotografiat amb Sonic Youth, Lou Reed o Mick Jagger, l’Ignasi Julià (Ruta 66) no va voler deixar passar l’oportunitat de immortalitzar-se al costat de Luís Aguilé.