ROCKVIU

Goodbye Mr. MacKenzie, sala Zeleste (Barcelona), 11 de juny de 1991

Fa uns dies anant a llençar les escombraries al contenidor hi vaig trobar a dalt de tot una foto de la primera comunió d’un marrec i un parell de ninos que devien pertànyer al pastís de la celebració de la primera hòstia. Em va deixar molt parat, amb moltes preguntes al cap.

Hi ha gent que rebutja els seus records?
El renegar del passat arriba a aquest punt?
És el darrer record cristià d’un apòstata desficiós?
I alguna altre…

(i qui és la noia de la foto? què te a veure?)

Els Goodbye Mr MacKenzie no eren una mala banda. Fins i tot en tinc algún vinil seu per casa que vaig pillar de rebaixes a discos Balada. Com a teloners dels The Silencers, els van superar sobradament, encara que no era gaire difícil ser millors que aquells menjabrioxos.

Portaven a un guitarrista imponent, de gran tonatge i amb el cos ple de tatuatges. I als teclats hi havia una mosqueta morta, una noia molt maca (per això li vaig fer la foto, no malbaratava els rodets així com així) però gairebé irrellevant en la formació. Aquesta xicoteta era Shirley Manson que anys més tard es menjava els escenaris al capdavant de Garbage com si fos una tigressa.