ROCKVIU

Amaral, Palau Sant Jordi (Barcelona), 3 d’octubre de 2008

 

El mes de febrer de 2002 la revista valenciana FM em va demanar que fes una sessió al duet saragossà per la portada de la revista. Un bon encàrrec però jo no l’acabava d’entendre. El grup tot just estava publicant el seu tercer disc, “Estrella del mar”, i amb els dos anteriors discos no havia passat res de res. Amb els anys he vist que aquella portada va ser tot un encert ja que el grup va petar de debó amb les cançons d’aquell disc gràcies a uns quants exponents clars de cançó popular.

El primer contacte que vaig tenir amb Amaral s’ha de reconèixer que va començar amb mal peu però amb un resultat exitós.

(segueix)
Havia quedat amb ells en un hotel de la plaça Castella, al centre de Barcelona. Ja m’havia planificat la tarda i havia reservat tota una hora en la meva agenda per fer les fotos i així poder arribar a temps a la guarderia per anar a buscar al Gerard que tot just havia complert els dos anyets. Em trobo a la promocionera de Virgin a l’hotel i esperem, esperem i esperem. El temps passa, resulta que Eva Amaral s’està preparant per la sessió… i el rellotge que avança inexorablement. Quan ja portem tres quarts d’hora i ja no em queden ungles per mossegar-me per fi aparèixen ells. Ell, Juan Aguirre, amb la seva millor gorra de llana i ella, Eva Amaral, pintada com una porta a cops de brotxa i amb un vestit horrible.

Però va ser en aquell moment quan vaig descobrir que Amaral podrien ser un grup amb esperit professional: es van desfer en disculpes, van entendre la meva situació i el fet de que la sessió s’havia de despatxar en deu minuts. Ells sabien com volien sortir a la portada, gairebé no els vaig haver d’indicar res. Com si fossin dos models van anar posant al mig del carrer amb un resultat final em va sorprendre fins i tot a mi. Llàstima que el retoc final de la portada no m’acabés de convèncer.

Quan les coses han de sortir bé, surten bé. És una llàstima que els dies en que tot pot sortir malament, acabin encara pitjor.