ROCKVIU

Festival Acústica, Figueres, 29 d’agost de 2008

Meritxell Gené + Ivette Nadal + Bikimel

Tres veus femenines, tres apostes de futur

Facto Delafé y las Flores Azules

Vinga, per un cop no trec a l’Elena, lÒscar també te dret a sortir encara que, a canvi, ha de pegar bots com aquest.

Shuarma

Joan Miquel Oliver

Signant el set list, allà hi han apuntades un munt de cançons noves que ahir va estrenar.

Kiko Veneno

La plaça plena de gom a gom. Avui hi haurà als carrers de Figueres overbooking segur.

Crònica

I en penjaria una de l’Adrià Puntí (no, no va tocar) però encara l’aprecio molt…..

Crònica publicada a El Punt el dia 31 d’agost de 2008

El verí de l’Acústica

Kiko Veneno i Facto Delafé col·lapsen Figueres el primer dia gros del festival

XAVIER MERCADÉ.
Figueres
Després
de dues jordanes en què l’assistència de públic ha sorprès fins i tot
l’organització de l’Acústica, ja es preveia que divendres les
aglomeracions serien notables. El concert dels barcelonins Facto Delafé
y las Flores Azules va col·lapsar la plaça de l’Església, i Kiko Veneno
va omplir la plaça Major de la ciutat on va néixer.

Una de les grans fites que està aconseguint
l’Acústica en les seves set edicions és que l’interès del públic no se
centri només en els grans caps de cartell sinó que també pari atenció a
propostes novelles o més desconegudes. Aquesta sensació es va tornar a
viure divendres a la tarda amb la quantitat notable de públic que va
seguir la proposta de producció pròpia del festival sobre el nou pop
català a partir de tres veus femenines emergents, alguna de les quals
ni tan sols té cap disc editat. La lleidatana Meritxell Gené va ser la
cantautora més convencional, amb elements tradicionals; la barcelonina
Ivette Nadal va mostrar un registre més dur i àrid, i la vallesana
Bikimel va ensenyar un pop experimental i arriscat.

A primera
hora de la nit era també difícil trobar lloc per seure a la fira de
Menjars del Món, i a la vora, als jardins Puig Pujades, fugint del
brogit i del soroll, Toti Soler, sol a la guitarra, oferia una classe
magistral que va ser seguida amb atenció i un silenci gairebé absolut
pel púbic que omplia l’espai. Enguany l’escenari situat a la plaça de
l’Església ha tingut una millora considerable en el so. Això es va
confirmar en el concert de Shuarma, el que va ser cantant dels
Elefantes, que es va presentar en format acústic i revisant els temes
del seu primer disc en solitari, Universo, però sense oblidar clàssics de la seva antiga banda com ara Al olvido, Me falta el aliento o Azul.
Per la seva banda, Joan Miquel Oliver va ser a la plaça Major
acompanyat per Pere Dabon (bateria dels Antònia Font), un format
minimalista i un repertori de caire naïf que hauria estat més adequat
per a un espai més reduït. Oliver va presentar un bon grapat de noves
cançons que en pocs dies arribaran a l’estudi per donar forma al seu
segon disc

A partir de mitjanit moure’s pels carrers cèntrics de
Figueres era força difícil, i acostar-se a les primeres files del
concert de Facto Delafé y las Flores Azules era gairebé impossible. Amb
Òscar Daniello ja totalment recuperat de l’accident que ha tingut
aquest agost en un concert a Sant Sebastià, van vèncer i convèncer amb
un repertori tan carregat d’alegria i estats positius, que fins i tot
feien una mica de ràbia. Kiko Veneno es va convertir en el gran
triomfador de la nit. Després de cantar Un catalán fino, va
saludar amb un «hola, Figueres, el meu poble! A la meva mare lleidatana
se li va ocórrer parir-me aquí», en una plaça on difícilment podia
cabre-hi ningú més i rematada amb una pancarta des d’un balcó que deia «Kiko, dame veneno, que quiero morir».
Kiko va respondre a aquestes expectatives amb un concert modèlic en
format acústic, com manen els cànons del festival, acompanyat per un
altre guitarrista i desgranant èxits de la cançó popular com ara Joselito, La casa cuartel, Está muy bien esto del cariño o el clàssic Volando voy.